Homilia predicada pel P. Maties Prades
Fets 2,14.22b-33; Sl 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 1); Mt
28,8-15
Estimats germans,
Cada pàgina de l’Evangeli inspira reflexions sempre diferents. Avancem en el
nostre camí i tot passa i canvia. Caminant al costat de Jesús escoltem i
meditem. El drama que els seus deixebles van viure pot ser un mirall de les
nostres situacions. Havien cregut en Jesús, esperaven la salvació d’Ell, però
no entenien el per què del que ha passat i ara se senten decebuts i perduts:
tot se’n va a terra. Acompanyats per Jesús, veiem persones abatudes pels camins
de la vida, que necessiten ajut i consol. Trobem situacions desconcertants i
incomprensibles. Pels camins i carrers solitaris Crist ens cerca. Ell és
Paraula de vida i silenci respectuós, Pa partit i compartit. Penjat a la nostra
creu per amor, el seu silenci ens interpel·la, ens invita a un canvi de
comportament.
Acabem d’escoltar que les dones se li acostaren a Jesús, se li abraçaren als peus
i l’adoraren. Anunciaren al Crist ressuscitat, que significa per a nosaltres la
alegria de la trobada amb Ell i el desig de ser-li fidel. Queda un sepulcre
buit on hem de llençar les nostres pors i el que ens impedeix anar sempre
endavant amb el cor eixamplat per l’amor. Cal avançar pel camí que condueix a
la claror de la Llum del Senyor.
Segons el Papa Francesc, quan l’home toca fons en la seva experiència de fracàs
i d’incapacitat, quan s’allibera de la il·lusió de ser millor, de ser més capaç
i útil... Déu li dóna la mà per a transformar la seva nit en albada, la seva
aflicció en alegria, el seu camí de fugida en retorn. Després de reconèixer el
Senyor, les dones tornen plenes d’alegria i confiança i en donen testimoni,
compartint el que han vist i sentit. El Ressuscitat ens treu de la tomba de la
incredulitat i la aflicció. El Papa Benet diu que la trobada amb el Ressuscitat
fa fecunda la nostra esterilitat. Recordem el relat d’avui: El Mestre ha mort i
pensen que és inútil esperar res. Volem allunyar-nos de l’experiència dolorosa
del Crucificat. Però Jesús transforma la nostra desesperança, ens ajuda a
descobrir la saviesa amagada al cor, on Ell resideix esperant ser descobert. No
tinguem por a escoltar-lo i fer-li cas, encara que les seves exigències semblen
lluny de les nostres possibilitats. «Senyor,
ningú com Vós no ens fa feliç».
Jesús ens ensenya el camí que duu a la vida. Tots sabem prou que la seva
Paraula dóna sentit al que abans ens semblava incomprensible i ens allibera
dels llaços de la ignorància, de la por i de la mediocritat. Retrobem Jesús
quan parteix el Pa del seu Amor. La fe es fa madura i s’enforteix amb el
coneixement. Descobrim Jesús quan l’escoltem, canviem quan ens fiem d’Ell, quan
la confiança ens fa abandonar-nos a les seves mans. El coneixement ens porta a
l’amor. L’Eucaristia és el Sagrament de l’amor. El temps de la pregària és el
moment en que la Paraula entra al fons del nostre cor. Hi va consumint els
nostres egoismes i temors, deixant el ciri pasqual encès, la flama de la
alegria i de la pau. La Seqüència de Pasqua acaba dient: «Jesús ressuscitat,... tingueu-nos pietat».