Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 50,4-7; Sl 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a); Fl 2,6-11; Lc 22,14-23,56
Entra el Senyor Jesús a la porta de Jerusalem. El poble l’aclama ple de joia, l’aclamen
com a Messies. Però que prompte els crists canvien de to, canvien d’intencionalitat.
Crits, crists de festa prompte son crists, crists de mort. El salmista canta la
tristor de l’ànima: «Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?».
I així, ha parat l’esquena als qui l’assotaven i les galtes als qui li
arrencaven la barba, no ha amagat la cara davant d’ofenses ni escopinades.
Així, el qui era aclamat amb hosanna a dalt del cel, ara ell mateix que era de
condició divina s’ha fet no res, s’ha fet esclau per nosaltres, encara que no
ens n’adonem.
Perquè és ell qui ha patit la passió i la mort, per salvar la nostra vida, la
vida de cadascú de nosaltres. ¿No hauríem de plantejar-nos, que si hem estat
salvats hauríem de viure d’una altra manera?
Jesús s’ha comportat entre els deixebles com el qui serveix, doncs nosaltres,
cadascú de nosaltres així ens hauríem de comportar entre els nostres.
Jesús ha vist com Judes el traïa, com Pere el negava, com l’abandonaven tots
els seus seguidors. La soledat s’ha fes palesa entre la casa del sanedrí, el
palau d’Herodes i el palau del governador Pilat.
Encara que Pilat no li ha trobat res que mereixi pena de mort, el clam del
poble ressona per tot arreu; «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo».
On és la nostra veu? On és el nostre clam?
El Sant dels Sants ha estat portat al patíbul. I encara seguien els insults al
Salvador de món. «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és
el Messies de Déu, l’Elegit».
S’estengué per tota la terra una foscor, una foscor de por, la cortina del
temple s’esquinçà, perquè el Fill estimat, Jesús de Natzaret esquinçava la vida
per nosaltres a la creu i cridà: «Pare, confio el meu alè a les vostres mans».
I expirà.
Per cadascú ha donat la vida, aprenguem a saber donar la vida pels altres com a
signe d’agraïment per la misericòrdia que Déu ens ha tingut. Amén.