Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 52,13-53,12; Sl 30,2 i 6.12-13.15-16.17 i 25 (R.: Lc 23,46); He
4,14-16;5,7-9; Jo 18,1-19,42
Silenci, «tot s’ha complert». El just, amb les penes que ha sofert, ha fet
justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d’ells; de fet
prenia damunt seu el pecat de tots, el pecat teu i meu.
Així, Jesús, el Fill de Déu, un cop consagrat gran sacerdot s’ha convertit en
font inesgotable de salvació per a tots, per a cadascú dels qui el seguim.
Però, nosaltres el seguim?
Judes la traït, Pere la negat, els altres han fugit, els grans sacerdots i la
guàrdia del temple cridaven: «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo». Pilat els l’entregà.
Jesús ha begut el calze que el Pare li ha donat. Portant la creu al Gòlgota, ha
pujat on s’ha abaixat fins a la mort. Ha estat crucificat entre dos més, per
ser comptat entre els malfactors. Però, Pilat ha assenyalat qui és el rei dels
jueus: Jesús de Natzaret. Els soldats es reparteixen els seus vestits i es
juguen als daus la seva roba.
I a la creu enlairada entre cel i terra Jesús ens regala la seva mare. Mare,
aquí tens el teu fill. Fill, aquí tens la teva mare. Així, nosaltres tenim una
mare, Maria, mare nostra, mare de l’Església. L’Església que amb els seus
sagraments sorgits del costat de Crist, sang i aigua, baptisme i eucaristia,
afaiçonen la nostra vida eclesial.
L’Església és la nova arca de l’Aliança, on hi cabem tots, per iniciar així, la
travessia fins a la vida eterna. El far és la creu, on germina la vida, des del
silenci, tot s’acompleix.
L’últim alè expira, el Fill ha lliurat la vida per nosaltres pecadors, perquè
amb la seva ofrena ens dona vida per sempre. Amb la seva mort ens ha estat
donat el pas per a la vida eterna.
Silenci, foscor, tenebra i llum, ha estat tret de la creu el cos de Jesús, l’amortallaren
amb un llençol de lli i les especies aromàtiques. Hi havia un sepulcre nou i
posaren a Jesús.
Silenci, ha estat sepultat la vida, la font de la vida eterna, ara descasa en
pau.
Silenci, silenci, no, no som nosaltres els qui l’hem de despertar, nosaltres
no, és Déu Pare, qui el ressuscitarà.
Esperem, vivim amb esperança, siguem testimonis d’esperança. Perquè l’amor, la
caritat d’ahir, de Jesús amb els deixebles, l’esperança en la vida eterna, ens
portarà demà a viure la fe, la fe Pasqual de Crist entre nosaltres, fins a la
fi del món.