DIUMENGE VII DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
1S 26,2.7-9.12-13.22-23; Sl 102,1-2.3-4.8 i 10.12-13 (R.: 8a); 1C 15,45-49; Lc 6,27-38

Si uns joves que no van mai a Missa i uns adults que han perdut la fe escolten aquest fragment d’Evangeli, ¿Què poden pensar del missatge de Jesús? ¿irrealitzable o genial? I nosaltres, ¿què en pensem? Crec que la novetat del Cristianisme és d’haver-nos revelat que l’amor diví és un amor de Pare, és a dir, un amor que crea noves raons per a estimar. Crist, davant de Pere, de Zaqueu, de Maria Magdalena o de la Samaritana, veu la bondat que no saben manifestar, i els fa millors perquè confia en ells. Jesús ens invita a ultrapassar els nostres límits i a ser lo suficientment lliures com per abraçar la vida virtuosa. Cal que aprenguem, no només a fer coses bones, sinó a ser imatge i semblança de Déu. Crist ens invita al reconeixement de la veritat, al perdó i a la reconciliació.

Quan el Papa Joan XXIII va rebre un ambaixador ateu, li va dir: “Senyor, veig als vostres ulls que tots dos estimem la llum i que en tenim necessitat”. Les persones cerquem els valors evangèlics proclamats avui, com a desitjables. L’odi, les envejes, les crítiques i les rivalitats són punts obscurs. El misteri del mal obre ferides en nosaltres, i sovint ens veiem incapaços per fer res. Nosaltres som com els edificis: no aguanten més els que estan millor decorats, sinó els que tenen bons fonaments i materials de qualitat. Déu actua en nosaltres quan estem arrelats i fonamentats en Crist, quan les virtuts i la bondat ens van construint. És molt difícil perdonar els enemics, necessitem l’ajut de Déu, que ens fa comprendre que la font de la misericòrdia és l’amor, i no només la compassió i la justícia.

La visió del mal ens és insuportable i sentim el desig de posar-hi remei. Tota la humanitat és còmplice i solidària en el mal i en el pecat, i també en l’expiació. Però per la porta mig oberta de la fe es veu una llum d’esperança: «El Senyor és compassiu i benigne». La persona que estima segons l’Evangeli obre les portes del seu cor a Déu. Qui estima fa possible el Regne de Déu en aquest món. Se’ns demana que visquem en la bondat i en l’amor, no en la superficialitat. Les persones madures parlen dels seus problemes i alegries, comparteixen els diferents dons que Déu ha posat a les seves mans. Hem de superar els grans problemes, començant pels més petits. En les relacions humanes és difícil prendre iniciatives agosarades. Però de les paraules de Jesús no es desprèn que cal ser resignat, més bé humil; prudent sí, però també decidit. Quan ja es porta un “curriculum” d’experiències considerable, es pot veure clarament que el bàlsam i la guarició de les ferides de la convivència està en viure un amor misericordiós, com el del Pare del Cel. Quan sentim llàstima per l’enemic o per la persona que ens complica la vida, quan ens desfem dels nostres sentiments negatius vers ell, quan aprenem a tornar-lo a estimar, quan preguem per ell i li desitgem el bé, aleshores esdevenim fills estimats de Déu, experimentant una joia i una pau molt grans.

Que així sigui!

PRESENTACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ml 3,1-4; Sl 23,7.8.9.10 (R.: cf. 8a); He 2,14-18; Lc 2,22-40

Llum, necessitem llum. La presentació de Jesús al Temple ens dona llum. Nosaltres hem portat una petita candela entre les mans, però si les ajuntem totes realment tenim llum. Sí, és la llum de l’Església que ens convoca a viure com a consagrats a Déu en el seu temple sant.

Necessitem llum, per veure amb els nostres ulls el Salvador, igual que Simeó, ara és el nostre torn per adonar-nos de la presència del Senyor.

De fet, vivim com la profetessa Anna, mai no ens movem del Temple, dedicats nit i dia al culte de Déu, la litúrgia de les hores i la celebració de l’Eucaristia van afaiçonant la nostra vida en aquest món, i ens obre la mirada cap a l’altre definitiu i etern.

Perquè avui se’ns presenta el Salvador. Jesús és la llum, el foc del fonedor i com el sabó de fer bugada: ens purificarà i ens refinarà com la plata, i l’or.

Perquè ell és el gran sacerdot compassiu i acreditat davant Déu per expiar els nostres pecats i els de tots els pobles.

Com a fills de la mateixa Església de Crist, avui hauríem de viure agraïts a Déu, que ens ha donat el seu Fill, Jesús, que s’ha emparentat amb nosaltres, per poder destituir el diable, que tenia el domini de la mort, i així fer-nos lliures.

Perquè ens cal ser molt lliures, per poder donar testimoni de la fe en qui creiem. Per això, necessitem purificar cada dia el nostre cor.

Si vivim purificats ens endinsarem en el coneixement més pregon de Jesús. Així viurem esperançats com Simeó i Anna, que vivien desvetllats esperant la manifestació del Messies, el Senyor.

Llum, necessitem llum, per seguir les petjades del Crist, per poder esperar-lo cada moment del nostre dia a dia, perquè ens il·lumini en la nostra història personal i col·lectiva com a comunitat eclesial.

Oferim ara, no ja dos tórtores o un parell de colomins. No, ara hem d’oferir la nostra vida entera, la nostra vida de consagrats que pel baptisme hem estat empeltats al Salvador, per seguir la Llum que es revela cada dia en el nostre temple interior. I així, poder donar glòria al Pare i al Fill, i a l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.