DIUMENGE VI DE PASQUA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Estàs a punt per donar una resposta a qui et demani la raó de l’esperança que tens? Cristià, monjo, consagrat, tens la fe, l’esperança i l’amor posats en Déu?

Perquè no hi ha una altra alternativa a la vida que estimar. Vull dir: Estimar Déu i el seu Fill Jesucrist.

De fet, és des de l’amor, des d’on brolla la font del coneixement. I és clar que ens agrada adquirir coneixement de les coses. Però encara, el cristià necessita sempre conèixer Déu més i més.

Per això, Jesús mateix ens proposa l’estimació com a camí per arribar a conèixer millor Déu. Com a mitjà eficaç tenim els manaments. Manaments per complir des de l’amor desinteressat, sense esperar res a canvi. Manaments que s’han de guardar sempre des de l’obertura a l’amor, al desig creixent de més intimitat i coneixement de Déu.

Crist va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu, per l’Esperit fou retornat a la vida. Per això Jesús ens encoratja, ens vol donar l’Esperit de la veritat, perquè també tinguem la vida en nosaltres. Ens resulta fàcil distraure’ns i caure en la malaltia de l’absència de Déu. I enlloc de donar llum, podem arribar a fer fum.

Per això Jesús ens promet el Defensor, l’Esperit de la veritat, el qui ha d’habitar a casa nostra, si realment li hem deixat espai. Per això necessitem treure els esperits malignes per tenir espai interior per a Déu, i així recobrar la salut.

L’esperança on la tenim? Donem resposta a la fe que professem? Vivim aquesta fe?
Ens cal recobrar la salut, la vista, l’oïda, la joia pasqual, la gràcia de Déu, el coneixement de l’amor que Crist ha vessat damunt nostre, per sanar les ferides obertes que tenim.

La grandesa de l’home rau en el coneixement de Déu, és cert, però encara més a donar-lo a conèixer. La relació amb Déu passa sempre per l’amor. Ja sabem que el resum dels manaments és estimar Déu i el proïsme.

Aleshores doncs en la pràctica de l’amor és com anem creixent en el coneixement de Déu. I, si a més l’Esperit de veritat és dins nostre ja no ens cal res més per viure i donar raó de la fe que tenim en l’Únic Salvador Jesucrist, que ha mort i ha ressuscitat perquè nosaltres visquem per sempre. La raó de la nostra existència com a cristians, com a monjos és Crist. I la manera de fer-ho donar a entendre és el propi testimoniatge de la vida en l’amor per Déu als altres.