4 de febrer del 2018

DIUMENGE V DURANT L’ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre
Jb 7,1-4.6-7; Sl 146; 1Co 9,16-19.22-23; Mc 1,29-39

«Jesús sortint de la sinagoga se n’anà amb Jaume i Joan per dirigir-se a casa de Simó i Andreu». A la sinagoga hi havia curat en dissabte un home posseït d’un esperit maligne. A Natzaret, el seu poble, a la sinagoga, tampoc el van rebre bé. I diu l’evangeli que Jesús s’admirava de la seva falta de fe. Aquest saltar-se la norma, la llei, el dissabte, per fer el bé i curar, exasperava els jueus.

La institució, tota institució, adquireix una rigidesa que no sempre ajuda a créixer en més humanitat. Ho vam veure amb la celebració del Concili Vaticà II, que ens recorda aquests dies la lectura de la vida de Pau VI. Una tensió que ja va començar, com llegim a Gàlates (2,11s) amb sant Pere i sant Pau, i que ha continuat amb el pas del temps.

Sembla que tota institució, i molt més la religiosa, no afavoreix l’atenció a la persona, sinó que està més preocupada pel compliment de la norma. I avui, com ahir, i com ha de ser sempre, la norma és per a la persona i no la persona per a la norma i la llei, perquè llavors ens deshumanitzem i deshumanitzem la societat.

Necessitem contemplar la persona de Jesucrist. Ell és l’home. Sempre desbordant d’humanitat. Ens diu l’evangeli que «va sortir de la sinagoga i va anar a la casa de Simó i Andreu». I es troba amb la sogra de Pere malalta, postrada al llit.

Què fa Jesús?

«Es va acostar, la va mirar, li va donar la mà, la va fer aixecar». Quatre verbs que posen de relleu la profunda humanitat de Jesús. Acostar-se, mirar, donar la mà, fer aixecar. Quanta necessitat tenim avui d’aquests quatre verbs! És aquesta la proximitat de Jesús a les persones, exercitant-se en aquelles paraules que ell mateix, Jesús, subratlla en una altra ocasió: «No he vingut a ser servit, sinó a servir i donar la vida» (Mt 20,28).

La sogra de Pere, un cop curada, es posa ella mateixa a servir. Heus aquí un signe de la presència de Déu en la nostra vida, del nostre veritable encontre amb Jesucrist: «el servei». Un servei que neix de l’encontre amorós amb el Senyor, que en guarir-nos ens fa partícips del seu mateix esperit, que és sempre un esperit de servei.

Però Jesús no es deixa atrapar per la seva fama, per la gent que el busca amb admiració, i continua el seu camí per entrar en altres cases: «anem a d’altres llocs», diu als deixebles, «als pobles veïns, per portar-los la Bona Nova, perquè aquesta és la meva missió». La seva missió, per tant i la missió dels qui es troben amb ell i se senten curats.

Ja veieu la importància de la casa. La casa, en l’àmbit de la revelació, té un lloc important. La casa és un espai on Déu es dóna a conèixer. Es veu com Déu mateix té casa. Cadascú som casa, la seva casa. Diem en rebre la comunió: «Senyor, jo no sóc digne que entreu a casa meva».

Déu és a casa teva. Espera sempre en el teu cor. Ets una casa habitada per Déu. Però només quan s’entra a casa sabem que hi ha algú esperant-te. Sí, perquè sol succeir amb freqüència en la nostra vida aquella afirmació de sant Agustí: «Jo estava fora i tu estaves dintre».

Podem estar fora, o adormits. Demana-li que trenqui la teva sordesa com a sant Agustí, o que posi un despertador potent a la tauleta de teu llit, de manera que obrint els ulls la teva mirada s’encreui amb la seva, i que acceptis la mà que t’ofereix. I seràs curat!

I com ho descobreixes? Doncs atén si fas com la sogra de Pere: aixecant-e i posant-te a servir.

D’altra banda, aquesta és la missió que has rebut com a cristià i com a monjo: anunciar l’evangeli, com ens ensenya sant Pau. «Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part».

La qual cosa mai serà possible en la teva vida, si no el deixes entrar a casa teva i si no deixes que et desperti. Altrament hauríem de canviar l’expressió de Job en la primera lectura:

«L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida dormint?».