23 d’abril del 2020

SANT JORDI, MÀRTIR, PATRÓ DE CATALUNYA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

«Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit»

On estem? En quin món estem? En qui estem?

Sembla que estem al monestir de Poblet. Pot ser que algú tingui el cap en qualsevol altre lloc, perquè està preocupat per la seva família, pel seus coneguts, per la gent que en definitiva estima. Ara en aquesta crisi sanitària es normal que ens preocupi la situació dels nostres estimats.

Ara bé, hem d’aixecar una mica més la mirada cap a dalt, cap a Jesús ressuscitat, l’Anyell immolat que ha vençut el món.

Podem viure a Poblet, podem viure a Barcelona, però la qüestió és veure on tenim el cor, el pensament i la nostra acció. «Tasteu, i veureu que n’és de bo el Senyor, feliç l’home que s’hi refugia».

Hem de col·locar-nos en el nivell de la fe. Hem d’estar arrelats en aquest món, però tot en perspectiva al regne de Déu. «Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu». Sí, estem en aquest món, però tenim l’esperança en el regne del cel. Així, podem viure en la serenor, la confiança i la joia de sentir-nos salvats, reconciliats amb Déu i amb tots els fills de Déu.

En qui hem d’estar? «Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu». L’evangeli ens indica clarament en qui hem d’estar.

Jesús ens vol com a deixebles estimats seus. Nosaltres que som cristians, que som monjos, ens podem fer la pregunta: Estem amb Jesús? Podem contestar ràpidament: Sí, clar que sí! Però, en aquest temps Pasqual, ens convé reflexionar què significa romandre amb Jesús.

Primer significa creure que Jesús és el Messies, el Fill de Déu que ha vingut a reconciliar-nos amb el Pare, és l’Anyell immolat que treu fora el pecat del món. Perquè Jesús ha vençut el món, nosaltres també podem vèncer aquest món amb tots els seus dracs esfereïdors de por, de maldat, d’injustícia, de sofriment.

Després ens cal reflexionar on posem la nostra fe. Si posem tota la nostre fe en Jesús podrem dir que estem en ell. Com a cristians, com a monjos, se’ns demana una unió amb Jesús, cep veritable.

Això, vol dir que la nostra vida interior, la nostra vida exterior, la nostra vida interpersonal, la nostra vida social, la nostra vida comunitària ha d’estar amarada per la Paraula de Déu. És a dir, tot el nostre ésser ha d’estar oxigenat per la Paraula de Déu.

Per això, hem d’estar units a Jesús, a la seva creu, a la seva passió, mort i resurrecció. Hem d’estar units a tota la seva predicació, a totes les seves accions sanadores vers els més desfavorits i necessitats.

Perquè amb una petita esquerda ja estem en procés d’assecar-nos i no donar fruit. En només que hi hagi un clivell la nostra unió amb Jesús estarà amenaçada, i la nostra vida emmalaltirà ràpidament.

El lenitiu de la humilitat és el que identifica en veritat el qui està unit a Jesús. Jesús ha vingut ha reconciliar-nos amb el Pare, per donar fruits, molts fruits en aquest món a glòria de Déu Pare.

Volem ser testimonis, màrtirs? O no volem ser? Volem donar la vida, perquè realment estem units a Jesús?

El model del màrtir és Jesús en totes les seves conseqüències, on la unió amb Jesús ha estat total, sense fissura. L’amor per Jesús s’ha fos en la pròpia vida lliurada sense por a la mort, essent vencedor del món com Jesús.

Les lluites d’aquest món, són pols i cendra. Sant Jordi, es va unir a Jesús, a la milícia de Crist, el Rei veritable. Va descobrir qui és l’Únic per qui lluitar, va descobrir la veritable milícia. I així, va donar el testimoni de la seva fe amb la seva sang.

Nosaltres que estem sota el patronatge de Sant Jordi, hem de descobrir cada dia la veritat de Jesús ressuscitat, per poder donar-nos de cor en unió íntima per ell, amb ell, en ell i amb tots els altres fills de Déu.

Benaurat Sant Jordi protegiu la vostra terra catalana i pregueu pel vostre Poble!