Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Fets 2,14.22b-33; Sl 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 1); Mt 28,8-15
Por i alegria. Les dones han rebut el missatge de l’àngel, han vist el lloc, la
sepultura buida.
Aquell cos clavat a la creu, que havien baixat, i que havien deixat, no hi és.
«Ha ressuscitat» aquest és el missatge.
I aquesta és la missió que ara elles tenen que anunciar. Però, Jesús es fa
present en la missió, els surt al pas. A nosaltres també Jesús ens surt al pas
en la nostra missió monàstica. Ara bé, ens cal estar ben atents per adonar-nos-en.
De vegades ens venç la por, i ens agrada romandre en la immobilitat per por a
la novetat, al canvi, a la nova experiència. No, no podem romandre en la por de
la immobilitat.
Hem d’anar a anunciar, a proclamar amb alegria allò que hem viscut com a testimonis
de la nostra fe en Jesús ressuscitat, que amb la força de l’Esperit Sant se’ns
ha donat en profusió.
La por ens fa immòbils, l’alegria ens mou, ens posa en camí, ens fa avançar
sortint de nosaltres mateixos per anar cap als altres.
Sí, també nosaltres som testimonis de la resurrecció, cada vegada que passem de
la mort a la vida, cada vegada que vivim l’experiència de la conversió del
pecat a la gràcia santificant, cada vegada que sortim del nostre propi sepulcre
a l’alegria del compartir la vida en comunitat.
Perquè la fe, s’ha de viure en comunitat, l’esperança s’ha de viure en
comunitat, la caritat s’ha de viure en comunitat. Així, en comunitat assolirem
la visió de Crist ressuscitat i la meta proposada de la gloria eterna amb el
Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Amén.