DIADA
DE LA GERMANDAT DE POBLET
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Jm 5,13-20; Sl 140,1-2.3 i 8 (R.: 2a); Mc 10,13-16
Nen, ésser un nen, acollir el Regne de Déu com el rep un nen.
El nen obre el braços perquè vol pujar més alt, vol veure més món des de les
altures del pare, de la mare, del germà gran.
Si no ens fem com nens no entrarem al Regne del cel.
Cal humilitat per baixar a l’alçada del nen. Això, comporta veure els altres
sempre més grans. Vol dir que el meu enfocament de les coses ha de ser un
contrapicat, enfoco la meva mirada des de baix cap amunt, enfoco la meva vida
des de la humilitat cap al cel.
Això, ens portarà, ens durà a ser, a viure, a conviure amb els altres des de la
humilitat, és a dir, a no voler ser els primers sinó més bé deixar que els
altres ho siguin.
Si volem que Jesús ens beneeixi, ens hem de posar a l’alçada del nen, a l’alçada
de la humilitat. L’exemple d’humilitat és sempre Jesús, que va fer sempre la
voluntat del Pare fins a la mort en creu.
Nosaltres tenim el mateix camí per seguir a Jesús, igual que els monjos, com
sant Beda el Venerable, que avui celebrem. Sant Veda, sant monjo que fins al
darrer alè de vida no deixava d’exhortar la seva comunitat, els seus deixebles,
en l’aprenentatge de l’evangeli, en l’ensenyament del do de Déu.
El nostre camí s’inicia ara des de la pregària, ara en l’Eucaristia, i segueix
en la pregària pels altres, i acaba amb la pregària per no perdre mai el camí
de la humilitat, el camí del seguiment del Crist. I en aquest camí està el
sagrament del perdó, la confessió dels nostres pecats, el sagrament de la unció
pels malalts, i el cimal dels sagraments el lliurament total de Crist en l’Eucaristia.
Donem gràcies a Déu per tot el seu amor que vessa en les nostres vides, acollim
la creu, i siguem instruments de reconciliació. Cal esdevenir nen, cal
humilitat per viure la fe que hem rebut amb el baptisme.
Si ets membre de la Germandat, viu des de la humilitat i pregà per ajudar en la
teva pregària aquesta comunitat de monjos de Poblet.
Així, Déu que és Pare totpoderós, Fill unigènit que va morir i va ressuscitar
per cadascú de nosaltres i Esperit Sant que ens defensa de tot perill, ens
guardarà tota la vida fins a l’encontre definitiu amb Ell, que viu i regna pels
segle sense fi. Amén.