DIUMENGE II DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 62,1-5; Sl 95,1-2a.2b-3.7-8a.9-10a i c (R.: 3); 1C 12,5-11; Jo 2,1-11

Senyal, un senyal per adonar-nos que no estem sols. No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir «La-Desolada» a la teva terra; a tu et diran «Jo-me-l’estimo». Són els prodigis del Senyor que de vegades sense adonar-nos ens envolten.

Però hem de tenir una mirada neta, uns ulls de la fe límpids, perquè puguem arribar a veure que vol Déu de nosaltres.

Hem de veure els senyals que Déu ens marca, ens ensenya cada dia, en cada petita cosa que fem.

Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol.

Són diverses les esglésies, però l’Esperit que ens empeny a la unitat és el mateix.

Avui Déu, en la seva Paraula dona un senyal, molt clar i ras. Se celebra un casament, on hi havia com a convidats la mare de Jesús, Jesús mateix i els seus deixebles.

Un casament és una festa que no pot faltar el vi de l’alegria, de la felicitat compartida dels nuvis amb els seus amics i familiars.

Un senyal se’ns presenta, i la mare de Jesús se n’adona: «No tenen vi». L’alegria pot transformar-se en dolor: «No tenen vi».

Sembla que no és l’hora de Jesús. Però, pren la iniciativa, perquè el seu do i el seu poder de salvació es manifesti clar i ras per a tots els qui hi són presents. Ell, Jesús és l’únic que ens pot donar la felicitat i l’alegria de viure en comunitat. Ell, Jesús és l’únic que ens pot donar el do de la unitat entre tots els cristians.

Hem de veure amb els ulls de la fe aquest senyal. Hem de ser lliures per entendre que Jesús mai ens fallarà, perquè sempre ens vol donar el millor. Un millor que de vegades no coincideix amb els meus desitjos, però aquí rau la nostra fe, la nostra esperança en que la voluntat de Déu suri sempre per damunt dels meus propis desitjos.

Maria ho té clar: «Feu tot el que ell us digui». Maria ens obre els ulls per mirar a Jesús i obrir-nos a l’experiència de la novetat de Jesús.

I aquest: «Feu tot el que ell us digui», ens impulsa a seguir també nosaltres, a tenir clar que si volem la vida veritable sols podem fer el que ell ens digui. I si toca posar aigua per a ajudar els altres ho hem de fer sense cap problema. I si ens toca traure aigua per al cap de servei, la portem sense cap problema. És el servei de la disponibilitat. I això, és una joia en una comunitat

Jesús es dona ell mateix, i ens dona la possibilitat de donar-nos nosaltres mateixos.

Perquè de l’aigua incolora podem transformar-nos. Acceptant la Paraula de Déu, el Misteri de Déu, la seva humanitat, la seva mort en creu, la seva resurrecció, la seva ascensió a la dreta del pare, podrem començar a estimar i a fer-li cas: a fer el que ell ens diu.

Jesús transforma les persones, com l’aigua en vi, ara ens vol transformar a nosaltres, perquè sapiguem donar gust i paladar a la gent que ens envolta.

I en aquests dies de pregària per la unitat ens vol fer propers els uns dels altres, perquè tots som fills del mateix Pare. Hem rebut diversos dons, cadascú els seus, però tots són obra de l’únic Esperit.

La felicitat que ens proposa Jesús sols pot venir d’ell. Aquest és el senyal que hem de seguir. I si hem experimentat aquesta felicitat no ens la podem guardar, ara ens toca portar-la al món, portar-la en nosaltres mateixos, estimant, fent el que ell ens digui, estimant la unitat dels cristians, estimant els més pobres, els qui pateixen per tants mals que hi ha, els més necessitats de felicitat.

Jesús ens posa el vi a taula, en aquest convit de l’Eucaristia, on ens donarà el seu cos i la seva sang per a la vida eterna.

Que l’Esperit ens faci veure el camí de la unitat entre els cristians perquè puguem el dia de demà presentar-nos units davant de Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.