DIUMENGE XVI DURANT L'ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barrué

Cal seure i escoltar. Això és l'essencial del cristià, del monjo. La lectio divina, la lectura meditada de la Bíblia, és seure i escoltar allò que Déu ens revela en la seva paraula cada dia. «Només n'hi ha una cosa necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».

Des de la FE en Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant fonamentem la nostra vida de cristians, de monjos. La fonamentació del cristià, del monjo, està als peus del Senyor. Cal romandre a prop de la seva manifestació amb humilitat. Déu es manifesta en la seva paraula i en les seves obres. I cadascú de nosaltres l'acollim en l'escolta de la seva paraula i en l'àpat de l'eucaristia. I també cadascú de nosaltres l'acollim en l'altre: «El Senyor s'aparegué a Abraham a l'alzina de Mambré». També Abraham seia a l'entrada de la tenda. És important seure i aquietar els neguits i les preocupacions de tantes coses que ens semblem les més fonamentals, i no, no ho són de cap marera les més importants.

Des de l'ESPERANÇA el cristià, el monjo, viu obert a l'escolta de l'essencial, a l'escolta de la paraula de Déu: «Déu ens ha volgut fer conèixer la riquesa i la grandesa d'aquest misteri: que Crist, l'esperança de la glòria que ha de venir, estigui en nosaltres». Sí, perquè Crist ha de venir a alliberar-nos de tot mal, per portar-nos al seu regne del cel. I per això vivim esperançats en la vida eterna, encara que hem de patir sofriments. Sofriments que encara falta al cos de Crist que és l'Església. Encara falta sofriments al Crist? Al seu cap no, però al cos que és l'Església si. L'Església encara necessita purificar-se.

Des de la CARITAT el monestir és ara l'alzina de Mambré, on el Senyor s'apareix a cadascú de nosaltres, en l'itinerari de la nostra pròpia vida. S'apareix el Senyor si acollim la seva presència i ens donem als altres amb tot el nostre amor. Jesús entra a Poblet per la caritat i l'acollim en la mesura que seiem i escoltem la seva paraula. I per la seva paraula coneixem la força de la pregària. La pregària que és unió amb l'estimat, el Crist. I en la mesura que ens descalcem de les nostres pròpies forces, en la mesura que baixem els esglaons de la humilitat, trobarem el punt de connexió amb la freqüència de Déu. Del silenci de la contemplació és des d'on pot crear l'artista. Sense silenci, sense contemplació no es pot fer cap acció vivificant. L'escolta de la paraula de Déu que és la part millor, ens permet alimentar-nos i esdevenir un altre Crist per als altres els més necessitats.

Cal seure per escoltar, però també, amb la fe d'Abraham, cal alçar els ulls i veure les necessitats dels altres. I fervents des de la fe en la voluntat de Déu, sense neguit ni preocupació que ens obscureixi la fe podrem donar-nos vivint en esperança, ja que l'amor tot ho pot.