15 d’agost del 2013

ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ap 11,19; 12,1-6.10; Sl 44,11-12.16; 1Co 15,20-26; Lc 1,39-56

Sant Bernat té una pàgina en la qual comenta amb una immensa tendresa i bellesa l'Assumpció de la Mare de Jesús; mostra de la seva sensibilitat i profunda devoció a Santa Maria, que en fa un dels Sants Pares amb més escrits sobre ella.

«Hi haurà algú capaç d'imaginar la glòria que envolta avui la Reina del món, l'entusiasme amb què surten al seu encontre les legions celestials, els cants que l'acompanyen al tron gloriós? Amb quin aspecte tan afable, amb quina mirada tan tendra i amb quines abraçades tan divines la rep el seu Fill! És enlairada per sobre de tota criatura amb l'honor que mereix tal mare i la glòria pròpia d'aquest Fill. Quins besos tan saborosos li donava amb els seus llavis mentre l'alletava i quan l'amanyagava en el seu si virginal! Però són molt més inefables els que avui rep de la boca del qui està assegut a la dreta del Pare, quan puja al tron de la glòria cantant aquell poema nupcial: “Que em besi amb besos de la seva boca”. Qui és capaç d'explicar com va ser engendrat Crist i en què va consistir l'assumpció de Maria? Aquí va rebre una gràcia incomparable, però és molt més extraordinària la glòria que rep al cel». (Sant Bernat, Sermó I sobre l'Assumpció, 4)

Hi ha algú capaç d'imaginar la glòria de Maria en aquesta solemnitat? Qui és capaç d'explicar en què va consistir l'assumpció de Maria?

Maria, la contemplem sempre endinsada en el misteri d'amor revelat per Déu. La revelació d'aquest misteri d'amor és que Déu té el projecte d'incorporar-nos al seu misteri d'amor. I la primera a incorporar-se a aquest misteri és Santa Maria, com suggereix l'oració col·lecta: «Déu ha portat a la glòria del cel en cos i ànima la immaculada Verge Maria, Mare del Crist». I simultàniament aquest misteri d'amor ens obre el camí a tots com també diu aquesta mateixa oració: «feu que amb l'esguard fit en les coses celestials mereixem de tenir part en la seva glòria».

Ens convé contemplar o reflexionar sobre el camí dut a terme per Maria. Quin és aquest camí? El camí d'una persona creient. Així ho constata la seva cosina Elisabet: «Feliç tu que has cregut. Allò que el Senyor t'ha fet saber es complirà». Maria és la nostra referència primera en la fe. Ella, Santa Maria del silenci, el silenci de l'evangeli, és la perfecta receptora de la Paraula. Comentava sant Bernat: «Quins besos tan saborosos li donava amb els seus llavis mentre l'alletava i quan l'amanyagava en el seu si virginal!»

Però aquest bes, un bes silenciós que destil·lava la seva boca i el seu cor, era permanent en Maria, oberta al misteri diví en un desig viu d'una comunió amb l'Amor.

El BES és una conjunció de cossos exterior i afectuosa, signe també i estímul d'una unió interior. Mitjançant el servei de la boca busca, en un intercanvi mutu, la conjunció del cos i de l'ànima. Crist és el bes del cel, el Verb es fa carn, i porta l'home cap una intimitat plena, fent-se una sola cosa amb ell. «Déu esdevé home, l'home esdevé Déu», com ens ensenyen els Sants Pares de l'Església. És el bes que ofereix a l'ànima fidel, la seva esposa, i hi imprimeix, en el record de les seves obres grans, una alegria personal i exclusiva, i la inunda amb la gràcia del seu amor.

El camí de Santa Maria, és l'experiència d'un bes permanent, d'una conjunció externa i interna, una compenetració íntima de Maria amb la voluntat de Déu: «Sóc l'esclava del Senyor, que es compleixi en mi la teva paraula». I per això la paraula de Maria, el cant de Maria, no pot ser un altre que el cant de les meravelles de Déu. El cant de Déu en la seva vida, on es manifesta la santedat de Déu, on es revela la força divina, on la pobresa deixa confosa la riquesa. On es manifesta que la força es troba en la feblesa. On, en definitiva, es posa de relleu que els camins de Déu no són els camins de l'home, i que els pensaments de l'home no són els de Déu.

El cant de Maria, el Magníficat, ens revela al capdavall que el camí de la criatura humana en aquest món consisteix a desitjar el bes amb l'estimat, assajar en aquesta vida el cant nupcial amb què Maria puja al cel: «que em besi amb bes de la seva boca».

No hem d'aspirar a aprendre un altre cant. Aquest és el cant que hem d'assajar per arribar a la glorificació que avui celebrem de Santa Maria, i que un dia esperem poder fruir també nosaltres: «que em besi amb besos de la seva boca».