DIUMENGE XX DURANT L'ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Jr 38,4-6.8-10; Sl 39; He 12,1-4; Lc 12,49-57

Estimats germans i germanes,

«Alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada». Aquestes paraules de la segona lectura ens obliguen: ser cristià és una aventura que reclama coratge i generositat; implica, en nosaltres mateixos, divisions, lluites i crisis que cal anar superant. No és honest que siguem neutrals, cercant una tranquil·litat de consciència i una pau fictícia. La pau que ens porta Jesús no és una simple absència de conflictes. Ell ens invita a ser persones de conviccions, no de conformitat; de noblesa moral, no de respectabilitat ni d'aprovació social. Ens hem d'alliberar de l'impediment de falses seguretats que ens lliguen, aturant el nostre camí de maduració. L'Evangeli està en contra de l'esperit del nostre món, que condueix al dubte i la foscor. Nosaltres desitgem contemplar la Llum. Hem de reaccionar repetint el Salm responsorial: «Tenim posada l'esperança en el Senyor... Déu nostre, no trigueu més».

Continua dient la segona lectura: «Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme». Jesús ha vingut a calar foc, el foc del seu missatge, que amb la força de l'Esperit Sant transforma els nostres cors. Jesús ha vingut a portar la divisió dins del nostre cor, en lluita entre la seducció de les seves Paraules i el nostre egoisme que ofereix resistència. L'inconformisme proposat per Jesús és creador i constructiu quan és controlat i dirigit per una vida transformada. Obrint les nostres vides a Déu en Crist, esdevenim criatures noves. Només per una transformació espiritual interna adquirim la força per a combatre eficaçment els mals amb esperit humil i amorós. Però tendim, germans, a posar etiquetes i a tancar-nos dins dels nostres murs per no haver de canviar l'actitud del nostre cor, dividit entre una còmoda tranquil·litat i una necessitat d'autenticitat.

El camí de la fe s'ha de fer en unió amb el Crist i amb la força que ve d'Ell. Com hem de preparem-nos a viure l'Evangeli? Així com el vent porta milers de visibles i invisibles llavors, també la Paraula de Déu porta gèrmens de vitalitat espiritual que venen a reposar imperceptiblement en la nostra intel·ligència i en la nostra voluntat. Però la intel·ligència pot estar limitada per una recerca interessada, i la voluntat pot estar captiva del seu propi desig. Ens cal, doncs, discerniment i unir la pregària a la reflexió per tal d'escoltar Jesús i sentir-nos units a l'amor de Déu. L'Esperit de Déu ens dóna la força per estimar de veritat i a fons; per superar els nostres egoismes; per créixer malgrat les dificultats interiors i exteriors; per reconèixer les nostres faltes i pecats, confiant que som perdonats. El mateix Esperit ens fa entendre que «amb el progrés... en la fe, s'eixampla el cor i es corre pel camí dels manaments de Déu en la inefable dolcesa de l'amor» (Regla de sant Benet, pròleg 49).

El símbol del foc és com una força que transforma i purifica. És sobretot el símbol de l'Esperit que davalla sobre la comunitat cristiana, sobre cadascú de nosaltres. No ens hem de sentir sols en el camí de la fe, sinó ben acompanyats per «un núvol tan gran de testimonis». Junts hem de veure quins són els signes del nostre temps, no tenint por a tornar a començar de nou. Pregunta Jesús: «I ara no endevineu quins moments esteu vivint?» Crisi a tots els nivells, noves sensibilitats, indignació, esglésies poc freqüentades, ressorgiment d'una espiritualitat menys convencional, desig d'autenticitat... La nostra resposta responsable cal renovar-la cada dia al costat de l'altar de l'Eucaristia, on la fe i la fidelitat són purificades per convertir-se, finalment, en pau i unió amb Déu. Que Ell ens ajudi a ser humils i pacífics, i al mateix temps valents i decidits, per tal de viure segons la seva voluntat, encara que això ens comporti inconvenients i incomprensions.

Germans estimats, «tinguem la mirada fixa en Jesús». Demanem-li que no ens cansem de viure cada dia fent el bé. Que així sigui!