MISSA EXEQUIAL I ENTERRAMENT DE FRA JOAN BADIA I CORTADA

Homilia pronunciada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Sa 3,1-9; 26,1.4.7 i 8b i 9a.13-14 (R.: 1a); Rm 5,5-11; Jo 14,1-6

«Que els vostres cors s’asserenin». La confiança en Déu, el no desesperar mai de la misericòrdia de Déu, en fa viure en pau.

Cap turment no ens podrà fer trontollar.

Al ulls dels incrèduls la mort, el traspàs d’un ésser estimat, sempre serà un desastre.

Però, el qui té fe el senyor l’il·lumina en aquest món i en la vida eterna.

Fra Joan ha estat depurat com l’or al gresol, amb tantes i tantes malalties. Però malgrat això, tenia posada la confiança en el Senyor, i mai va perdre el sentit de l’humor, que de vegades tant ens falta.

Ell va desitjar viure a la casa del Senyor, al monestir. Però, ara preguem amb confiança perquè el Senyor que el va il·luminar i salvar un dia, ara li doni permís per fruir de la vida eterna.

És l’esperança dels cristians, és l’esperança que tenim els monjos, la que mai pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Crist ha mort per nosaltres. Ell ens ha reconciliat amb Déu. Ell és el camí, la veritat i la vida, que se’ns ofereix a cada persona.

Ell és el camí, perquè ningú no arriba al Pare, si no va per ell.

Joan, el nostre germà Joan, no va deixar de confiar en Crist. Així, va anar preparant-se amb l’ajuda de la comunitat, va anar adonant-se que el moment arribava, el moment d’anar a la casa del Pare.

Que els nostres cors s’asserenin. Confiem en Déu, confiem en Jesús. Confiem que el nostre germà Joan ha estat cridat a la casa del Pare, a la casa del cel.

Ara alliberat de tota malaltia, podrà cantar les lloances que no ha pogut cantar en aquest cor, així glorificarà amb els àngels del cel Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant pels segles dels segles. Amén.

NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT, PATRÓ D’EUROPA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Pr 2,1-9; Sl 1,1-2.3.4-5.6 (R.: Jr 17,7); Ef 4,1-6; Lc 22,24-27

Acollir per viure servint.

Què hem d’acollir?

Fill meu, si aculls el que jo et dic, ens diu el llibre dels Proverbis. Hem d’acollir Déu mateix, la saviesa que ve de Déu, per això ens cal venerar el Senyor per trobar el coneixement de Déu. És a dir el seu do que ens ha estat donat i que ens dona, cada vegada que escoltem la seva veu.

Déu ens dona la saviesa, el coneixement i la intel·ligència. Això, fa justos els homes i dones, siguin consagrats o no, monjos o laics. Acollir la Paraula del Senyor ens ajuda a discernir, ens ajuda a entendre la bondat i la justícia que ve de dalt, i ens farà encertar el camí de la vida, el bon camí de la vida que hem de seguir.

Acollir per viure servint.

Què hem de viure?

Hem de viure la centralitat de Crist en la nostra vida quotidiana. Visquem com ho demana la vocació que hem rebut, amb humilitat, amb tota humilitat, una escala de dotze graons que ens presenta sant Benet en la seva Regla monàstica.

La humilitat és la font d’on brolla la felicitat en la vida comunitària, davant de l’orgull que ens porta a l’amargor que duu a l’infern. Per això, la mansuetud i la paciència ens ajuden en el nostre quefer diari. La carta als cristians d’Efes, ens hi exhorta a viure, a viure amb la llibertat de fills de Déu, amb els lligams de la pau, la pau que ens ha donat Jesús ressuscitat. No podem escatimar cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau.

Acollir per viure servint.

Què hem de servir?

Els afalacs d’aquesta societat et poden fer sentir important. Jesús és clar i ras en el seu ensenyament. El més important s’ha de comportar com el criat que serveix.

Jesús ens ha donat el seu exemple de vida. Ell s’ha comportat entre els apòstols com el qui serveix. El cristià, i més encara el monjo ha de tenir clar que en aquest món hem vingut a seguir les petjades del Crist.

Unes petjades que hem de seguir, pas a pas fent de la nostra existència una vida de servei, una vida per a l’Altre, amb majúscules, Crist a qui servim i per als altres que ens interpel·len cada dia a la porta dels nostres cors.

Per això, de la mateixa manera que sant Benet, ho va deixar tot per seguir les petjades de Crist, també cadascú de nosaltres hem de tenir clar que hem estat creats per Déu, per acollir des del nostre cor el cor dels altres. Hem estat creats per Déu per viure, per viure la grandesa del seu do, en una comunitat els monjos, en una família els laics. Però per a tots ens ha de quedar clar que el ser cristià implica el ser servidor del Regne de Déu. Per això, ens cal servir amb alegria.

Acollir per viure servint.