Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Pr 2,1-9; Sl 1,1-2.3.4-5.6 (R.: Jr 17,7); Ef 4,1-6; Lc 22,24-27
Acollir per viure servint.
Què hem d’acollir?
Fill meu, si aculls el que jo et dic, ens diu el llibre dels Proverbis. Hem d’acollir
Déu mateix, la saviesa que ve de Déu, per això ens cal venerar el Senyor per
trobar el coneixement de Déu. És a dir el seu do que ens ha estat donat i que
ens dona, cada vegada que escoltem la seva veu.
Déu ens dona la saviesa, el coneixement i la intel·ligència. Això, fa justos
els homes i dones, siguin consagrats o no, monjos o laics. Acollir la Paraula
del Senyor ens ajuda a discernir, ens ajuda a entendre la bondat i la justícia
que ve de dalt, i ens farà encertar el camí de la vida, el bon camí de la vida
que hem de seguir.
Acollir per viure servint.
Què hem de viure?
Hem de viure la centralitat de Crist en la nostra vida quotidiana. Visquem com
ho demana la vocació que hem rebut, amb humilitat, amb tota humilitat, una
escala de dotze graons que ens presenta sant Benet en la seva Regla monàstica.
La humilitat és la font d’on brolla la felicitat en la vida comunitària, davant
de l’orgull que ens porta a l’amargor que duu a l’infern. Per això, la
mansuetud i la paciència ens ajuden en el nostre quefer diari. La carta als
cristians d’Efes, ens hi exhorta a viure, a viure amb la llibertat de fills de
Déu, amb els lligams de la pau, la pau que ens ha donat Jesús ressuscitat. No
podem escatimar cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams
de la pau.
Acollir per viure servint.
Què hem de servir?
Els afalacs d’aquesta societat et poden fer sentir important. Jesús és clar i
ras en el seu ensenyament. El més important s’ha de comportar com el criat que
serveix.
Jesús ens ha donat el seu exemple de vida. Ell s’ha comportat entre els
apòstols com el qui serveix. El cristià, i més encara el monjo ha de tenir clar
que en aquest món hem vingut a seguir les petjades del Crist.
Unes petjades que hem de seguir, pas a pas fent de la nostra existència una
vida de servei, una vida per a l’Altre, amb majúscules, Crist a qui servim i
per als altres que ens interpel·len cada dia a la porta dels nostres cors.
Per això, de la mateixa manera que sant Benet, ho va deixar tot per seguir les
petjades de Crist, també cadascú de nosaltres hem de tenir clar que hem estat
creats per Déu, per acollir des del nostre cor el cor dels altres. Hem estat
creats per Déu per viure, per viure la grandesa del seu do, en una comunitat
els monjos, en una família els laics. Però per a tots ens ha de quedar clar que
el ser cristià implica el ser servidor del Regne de Déu. Per això, ens cal
servir amb alegria.
Acollir per viure servint.
