MISSA EXEQUIAL I ENTERRAMENT DE FRA JOAN BADIA I CORTADA

Homilia pronunciada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Sa 3,1-9; 26,1.4.7 i 8b i 9a.13-14 (R.: 1a); Rm 5,5-11; Jo 14,1-6

«Que els vostres cors s’asserenin». La confiança en Déu, el no desesperar mai de la misericòrdia de Déu, en fa viure en pau.

Cap turment no ens podrà fer trontollar.

Al ulls dels incrèduls la mort, el traspàs d’un ésser estimat, sempre serà un desastre.

Però, el qui té fe el senyor l’il·lumina en aquest món i en la vida eterna.

Fra Joan ha estat depurat com l’or al gresol, amb tantes i tantes malalties. Però malgrat això, tenia posada la confiança en el Senyor, i mai va perdre el sentit de l’humor, que de vegades tant ens falta.

Ell va desitjar viure a la casa del Senyor, al monestir. Però, ara preguem amb confiança perquè el Senyor que el va il·luminar i salvar un dia, ara li doni permís per fruir de la vida eterna.

És l’esperança dels cristians, és l’esperança que tenim els monjos, la que mai pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Crist ha mort per nosaltres. Ell ens ha reconciliat amb Déu. Ell és el camí, la veritat i la vida, que se’ns ofereix a cada persona.

Ell és el camí, perquè ningú no arriba al Pare, si no va per ell.

Joan, el nostre germà Joan, no va deixar de confiar en Crist. Així, va anar preparant-se amb l’ajuda de la comunitat, va anar adonant-se que el moment arribava, el moment d’anar a la casa del Pare.

Que els nostres cors s’asserenin. Confiem en Déu, confiem en Jesús. Confiem que el nostre germà Joan ha estat cridat a la casa del Pare, a la casa del cel.

Ara alliberat de tota malaltia, podrà cantar les lloances que no ha pogut cantar en aquest cor, així glorificarà amb els àngels del cel Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant pels segles dels segles. Amén.