DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barrué
Ex 17,6-13; Sl 120; 2Tm 3,14-4,2; Lc 18,1-8

«Quan el Fill de l'home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?»

Sí, jo penso que sí. Creieu que trobarà fe a la terra? La meva condició de creient, oberta a la relació íntima amb Déu, em fa confiar que sí.

La fe és do. Nosaltres però, hem de fer fructificar la nostra fe amb la pregària, amb la relació íntima amb Déu. Cal pregària, molta pregària per ser madurs, «sempre a punt per a qualsevol obra bona».

Mentre mantenim les mans alçades en pregària Déu ens protegeix. Però, si ens cauen les mans i no preguem, fins i tot podem arribar a perdre la fe.

Mai podem estar sadollats de pregària. I si és una pregària de petició, mirem l’exemple que el mateix Jesús ens presenta avui. Un jutge sense entranyes què sense temor de Déu, ni consideració als homes, per una viuda insistent li ha de fer justícia, encara que fos de mala gana. Com no, el qui és tot entranyes de misericòrdia no atendrà la nostra súplica si som constants en la fe?

Persevera en la pregària, si vols viure una relació íntima i d’intimitat amb Déu. Em refereixo a una relació «tête à tête», quan ens despullem i ens quedem blancs davant de Déu, perquè ell pugui pintar en el nostre llenç l’amor que hem de viure amb ell i amb el proïsme.

La perseverança en la fe ens durà a viure la caritat. La perseverança en la fe ens invita a viure amb esperança i caritat vers els altres, els més necessitats. I això, ens portarà a donar testimoni de l’Evangeli en tot moment, convertint-nos en missioners, des del nostre propi lloc vital.

No oblidem avui tots aquells que en aquesta jornada mundial per l’evangelització dels pobles confien en la nostra pregària i en la nostra ajuda econòmica si és possible.

La creu ens ensenya les dues línees de la nostra pregària: la vertical per recordar la relació íntima amb Déu, l’horitzontal per a desenvolupar en la pregària l’amor als altres.