12 d’octubre del 2013

LA MARE DE DÉU DEL PILAR

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 1,12-14; Sl 26; Lc 11,27-28

Estimats germans,

Una dona senzilla del poble queda impressionada per Jesús i fa un elogi de la seva mare. Jesús aprofita aquesta lloança per dedicar una benaurança als qui «escolten la Paraula de Déu i la guarden», la compleixen. Maria és gran per ser la mare de Jesús, però ho és més per la seva fidelitat a la Paraula, per saber estar al costar del Fill: amb silenci contemplatiu, amb paraules oportunes, amb discreció prudent, amb llàgrimes de dolor, amb pregària solidaria. Els vincles familiars són bons, però encara són millor els vincles espirituals que s'estableixen amb el Senyor quan escoltem la Paraula, la vivim i la aprofundim.

Maria conservava tots els seus records «en el seu cor». El cor, segons les Sagrades Escriptures, és el centre de les activitats conscients, intel·lectuals i afectives. Maria escoltava, meditava, assimilava, pregava, contemplava i complia la voluntat de Déu. Per això, l'evangelista Lluc presenta a Maria com una dona feliç perquè ha cregut.

La Regla de Sant Benet, escrita per als monjos, comença dient: «Escolta, fill, les Paraules del Senyor». I continua: «Para-hi l'orella del cor». Que vol dir: escolta amb confiança i disponibilitat, amb ganes d'aprendre, acollint amb gust i estimant allò que s'escolta.

Maria és venerada per tot arreu i és fa més propera, més nostra, revestint-se de les característiques de cada lloc. A Saragossa es presentada sobre una columna o pilar. Les voltes d'aquesta església, de totes, es mantenen per les columnes fortes, fermes i consistents a prova de bombes. Nosaltres hem de ser columnes del temple espiritual de l'Església: forts en les proves de la vida, siguin quines siguin, tant en les circumstàncies adverses com en les favorables. Contemplem Jesús amb els nostres ulls, ment i cor: no ens cansem d'esperar la seva salvació!

És clar que volem ser perseverants i fidels com Maria, que va saber reafirmar el seu «sí» perquè estimava amb constància. Quan semblava que tot s'havia acabat, pregava amb els amics del seu Fill. Nosaltres preguem també avui i li demanem la seva companyia i intercessió. Que el pilar de Saragossa, que alguna vegada hem besat, ens recordi com ha de ser la nostra vida cristiana, tal com diu l'oració Col·lecta: «fortalesa en la fe, seguretat en l'esperança i constància en la caritat».