5 de juliol de 2015

DIUMENGE XIV DURANT L’ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

Jesús «recorria les viles i els pobles i ensenyava». Però, si molts creien en ell, els de Natzaret no. Per què? Els de Natzaret en sentir-lo no l'escoltaven i se n'escandalitzaven. Coneixien fil per randa tota la nissaga de Cal fuster. Però, romanien cecs en quan a la filiació divina.

Jesús els digué: «Els profetes només són malt rebuts en el seu poble». Veien i no se'l creien. Perquè es quedaven en les anècdotes familiars i no podien anar més enllà de les coses purament humanes i materials. No podien descobrir el tresor espiritual que s'amagava enmig del seu poble. Coneixien molt la família, els parents i parentes, el treball i la mare. Però, no reconeixien el do de Déu, la gràcia, els miracles, les paraules i no podien passar de la incredulitat a la fe.

Nosaltres avui 5 de juliol de 2015, ens podem fer la pregunta: ¿Coneixem el Crist, els seus miracles, les seves paraules i gestos? ¿Sabem que és el nostre únic salvador absolut, què es fa present ara en l'Eucaristia, en la pregària i en el proïsme?

No coneixem els germans i cosins germans de Jesús, i no en podem fer experiència. En canvi, si tenim fe en Jesucrist, podem fer experiència de la gràcia, dels miracles que s'han realitzat i encara es realitzen en les nostres vides.

Anem fent camí de fe, d'esperança i de caritat, enmig de la incredulitat del nostre poble. Però, ja que des del baptisme som empeltats de profeta, l'Esperit és qui ens empeny, i ens envia cap a l'encontre amb els altres.

Tant de bo que en les nostres febleses, no perdem mai aquest coneixement, aquesta gràcia de Crist en nosaltres. I si de vegades se'ns endureix el cor estovem-lo amb la lectio divina. I, no oblidem les seves paraules, ja que en l'altre el trobarem, en el més necessitat ens està esperant.