2 d’octubre de 2016

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

«Doneu-nos més fe».

Calamitats, devastacions, violències, penes, baralles i discòrdies... n’hi ha per tot arreu. I ens podem sentir insegurs si el nostre esperit d’orgull es pensa que ho pot solucionar tot.

Tal vegada ens falta revifar la flama del do de Déu. «Perquè l’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny».

Jesús assenyala als apòstols la potència, la força de la fe. No hi ha cap dubte que la fe és un do de Déu gratuït. A nosaltres només ens cal acceptar-lo i viure’l.

Sí, cal viure la fe. De vegades tenim la fe molt diluïda, barrejada amb creences que no tenen res a veure en el seguiment de Jesús i del seu evangeli. I en lloc de córrer pel camí de l’evangeli, on s’eixampla el cor amb l’amor, entropessa dins el laberint d’una vida superficial, supèrflua i avorrida.

Si sabem en qui creiem, ens cal ser responsables. Com a cristians seguidors del Crist, no hem de fer altra cosa que complir el nostre deure.

I, quin és el nostre deure? Descobreix-lo tu mateix amb l’evangeli, amb la lectio, amb la meditació de la Paraula de Déu.

Viure la fe com a cristià implica posar-la en pràctica. I, es posa en pràctica en el servei, en les obres, en l’acció del cor obert a les necessitats dels altres, en la misericòrdia desenvolupada en la humilitat de la vida senzilla de creient. No ens podem enorgullir de ser cristians i monjos, si primer no ens dediquem a viure la fe amb humilitat i servei al proïsme. Perquè és en el necessitat en qui més se serveix Déu.

I perquè som servents sense cap mèrit, ja que és el nostre deure com a cristians, per continuar amb esperança i amor el camí de l’evangeli hem de demanar encara al Senyor: «Doneu-nos més fe».