17 de febrer del 2019

DIUMENGE VI DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

La societat avança amb uns canvis molt ràpids. Ens trobem en una època marcada per la velocitat de les xarxes socials. Sembla com si hom no està posat al dia, no sigui d’aquest món.

La bona nova de Jesús no canvia, ni fa rebaixes. La bona nova de Jesús és clara. El mal és mal i el bo és bo. No es pot disfressar. Ai els rics, ai els qui posen tot el seu afany en la panxa plena, en la mofa i en la vanaglòria. Maleït serà el qui fa això perquè el seu cor s’allunya de Déu. El mal porta al mal i això és el seu premi mateix.

Però de vegades, tot i no ser molt de carnestoltes, els cristians ens agrada la disfressa, ens agrada considerar bo allò del reconeixement per part dels homes, el poder, la fama, el gaudi de tot el que es pugui pagar amb talonari. Però aquests béns són efímers del tot i no porten al bo i millor, perquè allunyen de Déu.

Per això ens hem de preguntar: On tenim posada l’esperança? Perquè d’esperança en tenim una miqueta tots. Però en qui la tenim posada?

Jesús capgira el pensament de la seva societat, però a nosaltres encara ens convida a la conversió. Ens convida a capgirar els nostres desitjos, les nostres felicitats i la nostra esperança.

Jesús diu clarament: El Regne de Déu és per als feliços. I qui segons ell és feliç, benaurat, o està en camí de ser-ho: el qui te posada la confiança en el Senyor, el pobre, el qui pateix ofenses, sofreix i viu en el plor. Aquests són els hereus del Regne del cel.

«Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes». Ai dels qui no posen la confiança en la vida eterna. Crist ha ressuscitat per portar-nos amb ell al Regne de Déu, lloc d’esperança i felicitat eterna.

Ara no ens hem de descuidar del moviment dels nostres passos. Perquè les nostres accions estiguin dirigides vers la íntima relació amb el Senyor. Estima de cor la llei del Senyor, medita-la i siguis feliç de tenir posada l’esperança en la vida eterna.