DIUMENGE XXV DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre
Am 8,4-7; Sl 112; 1Tim 2,1-8; Lc 16,1-13

«Escolteu aquesta paraula». Així comença el profeta Amós la primera lectura. Una crida d’atenció al seu poble que està de festa, però que no té el cor a la festa, ja que estan dient: «Quan passarà la festa de la lluna, per poder vendre els queviures?, quan haurà passat el dissabte per obrir els graners?»

És que és un poble poc amant de la festa i ho és més del comerç, i d’una vida de treball? No ho sembla així. Observeu el que pensen: «Passada la festa vendrem el gra amb unes mesures més petites i cobrarem més de l’establert. Farem trampes amb les balances, vendrem el gra barrejat amb el rebuig, comprarem amb un parell de sandàlies el pobre».

En temps de festa estan maquinant aquestes injustícies. Amb premeditació i traïdoria.

Ja veieu, en temps d’Amós no hi havia ni defensa del consumidor, ni data de caducitat en els aliments, ni defensor del poble o sindicats autèntics que defensessin el pobre.

L’únic defensor serà Déu. Que els diu per mitjà del profeta Amós: «juro per la glòria de Jacob que no oblidaré mai tot això».

I no ho oblida, certament, ja que aquesta serà la gran i permanent advertència de tots els profetes: una crida al poble, sobre tots als dirigents perquè practiquin la justícia. Un subratllar permanent la injustícia dels responsables del poble. Però aquesta és una predicació que no té, que mai ha tingut, bona premsa. Així els va anar als profetes: són perseguits, i molts d’ells morts.

Però, veritablement, Déu no oblida la injustícia, i es farà present enmig del seu poble, a través de Jesucrist, el Just. Ve, no a treure la llei sinó a dur-la a la perfecció, i ens mostra la veritable saviesa de la vida, encara no apresa del tot, fins i tot pel poble creient, perquè ja heu sentit l’evangeli d’avui, la severa advertència de Jesucrist: «Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i dels diners».

Sentint aquest ensenyament de Jesús, diu l’evangeli a continuació que els fariseus, que són amics dels diners es burlaven d’ell. Però Jesús els contesta: vosaltres feu veure que sou irreprotxables, però Déu coneix els vostres cors; i allò que és admirable entre els homes, és detestable als ulls de Déu.

Parlarà Jesús en aquesta línia del «diner injust», o de les «riqueses injustes». Sembla que no coneix un «diner net». La riquesa d’aquells poderosos és injusta perquè ha estat pastada de manera injusta i perquè la gaudeixen sense compartir-la amb els pobres i famolencs. Lluc ha conservat aquestes paraules de Jesús: «Jo us dic: guanyeu-vos amics amb el diner injust perquè quan us manqui, us rebin a les estances eternes».

Mitjançant aquest ensenyament ve a dir als rics: feu servir vostra riquesa injusta en ajudar els pobres; guanyeu-vos la seva amistat compartint amb ells els vostres béns; ells seran els vostres amics i, quan en l’hora de la mort els diners no us serveixi de res, ells us acolliran a la casa del Pare.

Que podria expressar d’una altra manera: la millor forma de «blanquejar» els diners injustos davant Déu és compartir-lo amb els pobres.

Però aquest ensenyament de Jesús és dur i difícil d’acceptar en una societat on encara hi trampes en les balances, i tota la resta de corrupcions a què feia al·lusió Amós. És dur i difícil d’acceptar en una societat on, pràcticament, tots els dies venen notícies al voltant de la corrupció i dels vaivens d’una economia que posa en perill la pau i la bona relació entre els pobles.

Així que us recordo la invitació de l’apòstol Pau a la segona lectura: «feu a Déu oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena. Pregar així és bo i agradable a Déu».

Escolta la Paraula, ella amaga la saviesa de Déu, acolliu aquesta saviesa, guardeu-la al cor, porteu-la a la vida.