DIUMENGE IV DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
1Sa 16,1b.6-7.10-13a; Sl 22; Ef 5,8-14; Jn 9,1-41

Estimats germans,

Diu el cant d’entrada: Alegreu-vos... feu festa... estigueu contents... Experimentem el desig de felicitat i de llum, que són font de joia i de vida. Tenim por a la foscor perquè és trista. Una planta sense llum, mor. Un dia sense sol, deprimeix. La malaltia inesperada, desconcerta. Com parlar d’alegria en aquest temps difícil, on experimentem la feblesa i la por? Jesús es fa present, i no sempre el reconeixem perquè els desigs ens enceguen, o les nostres pors ens bloquegen. Hem d’aturar-nos per observar què està passant al nostre món i per què. És hora de reflexió i de canvis d’actituds. L’adoració dels ídols d’aquest món -poder, diner i plaer- no presenta un camí, sinó una multitud de viaranys que no porten enlloc i que formen més aviat un laberint. Girant-se cap al Senyor, l’home troba un camí segur, que l’allibera de la dispersió (La llum de la fe, Papa Francesc, 13).

La mirada de Déu no és com la mirada dels homes. Nosaltres veiem l’aspecte exterior o la imatge que se’ns vol donar. Les aparences enganyen, i podem arribar a creure que són la veritat. Acabem fent valoracions que donem per certes. Però Déu veu el fons del cor. L’únic realment valuós és el que la persona porta en el seu cor: l’amor de Déu i la nostra bondat. Jesús ens proposa una renovada relació d’amistat amb Ell. La seva presència amorosa ens ajuda a superar la nostra fragilitat i angoixa: Ànim, sóc Jo, no tingueu por.

El cec de naixement era vist pels altres com un pobre desgraciat, un home molt limitat que es veia obligat a demanar caritat per poder viure. Nosaltres també som captaires: de tendresa i d’explicacions raonables, d’Amor i de Llum. Aquell home només esperava la llum material. Però Jesús va més enllà de les nostres esperances; i, si confiem totalment, rebem molt més del que esperem. Les persones amb una gran fe reben l’abundància del consol de Déu. Ell entra en les nostres proves, ens acompanya, sofreix amb nosaltres i per nosaltres... fins a la mort en creu. Som companys de camí!

Aquell home trobà també la fe. La trobada del cec amb Jesús culmina amb una bella declaració de fe i d’amor: Crec, Senyor! A partir d’aquell moment la seva vida va canviar per complet. La realitat externa era la mateixa, res no havia canviat. Però ell tot ho veia diferent, més lluminós. Es tracta de la nostra vida il·luminada per la fe. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. La vida és massa curta i no la podem perdre. Els ulls dels nostres cors han de veure allò que val. Ens portaríem moltes sorpreses agradables veient les coses amb l’optimisme de la fe, que ens faria comprendre com vivim per tal de millorar-ho amb amor. També l’amor purificat per la fe ens fa valorar i estimar més les persones que ens envolten. Creure significa confiar-se a un amor misericordiós... que sosté i orienta l’existència (13).

Una imatge impactant de la pandèmia, que ens està atacant, és veure les persones junt a les finestres i balcons, observant, parlant, cantant, cercant un espai de llibertat, contemplant un tros del cel blau o gris. La crisi actual és, també, una invitació a alçar la mirada per sortir dels nostres límits i contemplar horitzons amplis, tot descobrint la presència de Déu que continua parlant i desitjant la nostra felicitat. Pensem-ho: La nostra riquesa pot ser sigui la pobresa de no tenir rés més que Déu. Si passem per barrancs tenebrosos, el Senyor, Bon Pastor, ens asserena i ens conforta.