DIUMENGE I DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Gn 2,7-9.3,1-7a; Sl 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a);  Rm 5,12-19; Mt 4,1-11

Si mirem per una finestra, els ulls, la vista, la mirada, ens fan aprendre a conèixer tot el món que ens envolta. Però, si obrim els ulls del cor podem, encara avui, veure, reconèixer, adonar-nos del que Déu vol de nosaltres.

Per la seducció de voler ésser com els àngels a costa de desobeir Déu, Adam ha estat atrapat en el pecat. Nosaltres encara avui, tot i ser batejats i consagrats, arrosseguem la realitat del pecat.

La nostra autosuficiència és molt caduca. «Jo», el nostre «jo» pot arribar a creure’s que tot ho pot. Però, tot i el nostre pecat, ens adonem que: «L’home no viu només de pa», de les coses materials, de les seves conquestes a tots els nivells de plaer, de vanaglòria, de poder.

Si mirem per una finestra, de vegades sembla que vivim en un desert, un desert d’absència de Déu, un desert d’ignorància de Déu, un desert d’infidelitat a Déu. Perquè són molts els qui viuen al marge de Déu, són molts els qui passen completament de Déu, són molts també els qui admetent, proclamant a tord i a dret, que són creients, però la seva vida està marcada per una infidelitat a Déu constant.

I ara, hem de reconèixer, cadascú de nosaltres, en el desert que ens trobem. Aquest temps de Quaresma, com sempre, ens exhorta a la conversió sincera del cor. Perquè tot i ser batejats, tot i haver fet una professió religiosa, tal vegada, com a cristians que som, els ulls, la vista, la mirada s’ha conformat en les propostes del temptador. Sí, això és, el diable, la serp antiga, que està a la vora del nostre camí de la vida per a veure si ens convenç fàcilment. I així, allò que aparentment sembla bo com el plaer de saciar-se quan s’hi està extenuat; bell com la vanaglòria que els àngels et duguin a les palmes de les mans; veritat com el poder sobre tots els reialmes del món, resulta que tot és falç, perquè el diable és el professional de la mentida.

Si obrim la finestra del nostre cor, veurem que, Déu ha parlat, ha enviat el seu Fill únic. El qui és la Paraula en majúscules, la Paraula de Déu, la Paraula de Déu que és Jesús. I és la seva vida que tenim en els Evangelis, la que ens pot arrencar del nostre «ego» i convertir-nos en veritables seguidors seus, en veritables cristians.

Jesús ens ve a donar la sobreabundància de la gràcia. Jesús ve per estirar-nos, atraure’ns, arrancar-nos de la nostra autosuficiència i convertir-nos en els seus seguidors incondicionals.

Les temptacions hi poden aparèixer cada dia, Però ací està la virtut de superar-les per la gràcia que hem rebut des del baptisme, per la nostra conversió continua, per la nostra pregària més assídua, pel nostre dejuni més conscient, per la nostra almoina més desinteressada.

Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol. Ell és l’Únic Déu, no n’hi ha cap altre. Tot el demès són ídols que et fas a la teva imatge i semblança per al teu desconcert i foscor.

Obre la finestra, obre els teus ulls, obre el teu cor a la gràcia que Déu ens dona. Ara és el temps favorable, Jesucrist ens dóna la gràcia per salvar-nos, escoltem-lo.