7 d’octubre del 2020

DIMECRES DE LA SETMANA XXVII DURANT L’ANY (II)

MARE DE DÉU DEL ROSER

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Ga 2,1-2.7-14; Sl 116,1.2 (R.: Mc 16,15); Lc 11,1-4

Un roser, unes espines, unes roses, uns colors, uns flaires, perfums que pugen al cel com la pregària.

La vida com el roser en té d’espines i flors. Una pregària, Jesús, una pregària.
Digueu: Pare.

Quin Pare tenim? A Déu, Jesús ens diu que li diguem Pare. Aleshores tota la humanitat ens convertim en germans. Ens n’adonem?

Que sigui honorat el vostre nom. Nosaltres tenim la responsabilitat de l’honor del Pare, de l’honor del Pare davant dels altres germans, davant de tothom.

Que vingui el vostre Regne. Sí, el Regne de justícia, de pietat i de pau que desitgem, que se’ns faci present en la nostra vida quotidiana, que se’ns faci present aquest Regne en el nostre món, en la nostra societat, en la nostra església, en la nostra comunitat, en el nostre cor.

Doneu-nos cada dia el nostre pa. Som uns necessitats, encara us demanem pa, perquè sabem que sou misericordiós i no ens deixareu sense l’aliment per sostenir el nostre treball, el nostre quefer diari. Demanem el pa perquè recuperant les forces físiques continuem treballant per Vós com a servidors del vostre Regne.

Perdoneu-nos els pecats. Tot i reconeixen que no som dignes pels nostres pecats, us demanem el vostre perdó confiant en la vostra misericòrdia absoluta.

Que nosaltres perdonem tots els qui ens han ofès. Us demanem que sapiguem aprendre a perdonar de tot cor cada persona que, tal vegada sense adonar-nos-en, ens ha ofès.

I no permeteu que caiguem en la temptació. En la necessitat de seguir-vos no permeteu que ens enceguem, ens despistem, o perdem el camí, el vostre camí; i caiguem en un pou sense fons, en l’engany del diable, el qui divideix, en la seducció de la temptació. Perquè és en Vós Pare, que com a fills hem posat la nostra esperança, la nostra fe, el nostre amor.

Jesús ens ha ensenyat la pregària, la pregària per excel·lència del cristià.

I avui del roser estant de la nostra vida, amb les seves espines i les seves roses contemplem la imatge de Maria, la Mare de Déu, donant-nos de la seva mà un rosari perquè preguem.

Així pregant, les nostres espines, les nostres flors, els nostres colors i els nostres perfums pugen al cel com la pregària: Parenostre, Déu vós salve, Glòria al Pare. Amén.