Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Ml 3,1-4; Sl 23,7.8.9.10; He 2,14-18; Lc 2,22-40
Maria, la mare del Fill de Déu, la tota pulcra a qui no cal certament cap ritus de purificació perquè ha estat concebuda sense màcula, tant sols pot oferir el sacrifici dels pobres. La família de Jesús, la que acull, aixopluga i educa al Messies, s’ha de conformar amb un petit sacrifici per tal de complir tot el que ordenava la Llei del Senyor. L’àngel de l’aliança entra al temple fidel a la Llei i pobre entre els pobres. Aquell qui és com el foc fonedor, com el sabó de fer bugada, que ha de fondre i depurar als descendents de Leví entra en el temple, a la casa del seu Pare, humil i pobre.
Ens ho ha dit la Carta als Hebreus, Jesús s’ha emparentat amb nosaltres per destruir al diable, té el domini sobre la mort i ha vingut per fer-nos lliures. Però per portar a terme aquesta seva tasca, per acomplir la voluntat del Pare, per redimir-nos, per expiar els pecats del poble, s’ha fet en tot semblant als germans, feble entre els febles. Déu fet carn, tan home que Simeó el pot prendre en braços i agafant-lo a Ell abraça la salvació. Ell no ha vingut pas a salvar als àngels, sinó als homes i per això ha esdevingut un home com nosaltres, per poder ser d’aquesta manera el sacerdot compassiu i acreditat davant de Déu.
Aquest rei de la gloria a qui els seus pares porten al temple, apareix als ulls de tots com un infant més, no crida pas l’atenció ni dels guardes del temple, ni dels grans sacerdots. Però ja hi ha algun cor atent, preparat d’antuvi per haver practicat la justícia i la pietat, dedicat nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions; que està obert a la revelació i veu acomplert allò que Déu li havia promès. Simeó i Anna han vist i reconegut en aquell infant al Salvador que serà presentat no tant sols al temple sinó a tot el món, perquè Ell és la llum que ha vingut per il·luminar a tots els pobles, no tant sols la gloria del seu poble, sinó la salvació universal, promesa per Déu des de sempre.
Jesús, Maria i Josep obedients a la Llei se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret havent acomplert tot el que manava la Llei. Jesús tornarà al Temple molts altres cops; allí disputarà amb els doctors i mestres de la llei, essent tant sols un infant que creixia, es feia fort i era entenimentat; però a qui Déu li havia donat el seu favor. Allí al Temple hi acudirà amb els seus deixebles, hi ensenyarà, hi instruirà el poble i hi anunciarà la bona nova, també hi expulsarà als cobradors i venedors que han fet d’aquell lloc una cova de lladres i allí els seus, un cop Ell mort, ressuscitat i pujat al cel, hi seran contínuament beneint Déu.
Perquè aquest noi serà motiu que molts caiguin i molts d’altres s’alcin, serà una senyera combatuda que causarà a Maria un dolor tant fort com una espasa que traspassa l’ànima, perquè el preu de la salvació és la creu, i a nosaltres ens portarà una gran joia en rebre pel seu sacrifici i la seva resurrecció el regal de la salvació eterna.
En el lloc de l’encontre entre Déu i el seu poble, Jesús es presentat i ofert al Pare; Ell s’ofereix certament per a la nostra salvació com la víctima única i definitiva oferta per a la salvació de tota la humanitat. Externament complia un precepte de la Llei, de fet es presentava als qui el vulguin reconèixer i confessar. Ell és el Senyor valent i poderós, victoriós en el combat contra el pecat; el Fill de Déu fet home per a la nostra redempció, llum per a les nacions.
