SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Dt 4,32-34.39-40; Sl 32,4-5.6 i 9.18-19.20 i 22 (R.: 12b); Rm 8,14-17; Mt 28,16-20

«o seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». Ho creiem? Perquè la persona que creu, la persona que creu en la paraula de Jesús viu confiada, viu lliure, viu sense cap por que li pugui sorprendre.

El Misteri de Déu, se’ns revela en Jesús. Ja que, Déu d’omnipotència eterna, ha avocat la seva misericòrdia per mig del seu Fill. En la persona del Fill ens ha portat el coneixement del seu amor incondicional. I perquè no visquem desorientats ens ha donat com a do el seu Esperit perquè siguem temples, sagraris vivents de l’Esperit Sant.

Déu que és Únic, se’ns ha manifestat en la Trinitat de persones, com a Pare, com a Fill i com a Esperit que ens santifica. I si veritablement creiem en l’omnipotència misericordiosa de Déu, no podem tenir cap por davant de les adversitats que ens vénen en el decurs de la nostra història.

«Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». Ens ho creiem? Com ho vivim?

Qui creu viu feliç: És feliç el qui reconeix que el Senyor és l’únic Déu. És feliç el qui ho recorda sempre en el seu cor. És feliç el qui compleix els seus manaments, manaments que tonifiquen l’ànima. És feliç el qui viu en comunitat, en el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat.

Qui creu és portat per l’Esperit i viu com a fill: És fill el qui reconeix el Pare i la seva voluntat. És fill el qui dóna testimoni del Fill Unigènit Jesucrist. És fill el qui sofrint recorda que és hereu amb Crist. És fill el qui s’obre a la misericòrdia de Déu i accepta el do de la seva glòria, la glòria del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, glòria que tenim com a hereus del Regne del cel.

De moment ara, l’herència que tenim és la missió que se’ns ha confiat: convertir, batejar i ensenyar. Missió que tenim com a cristians, com a Església, com a comunitat. Missió que implica una sortida cap a enfora, un moviment cap a endavant, un camí cap als altres. Jesús ens ha confiat la missió de: convertir, batejar i ensenyar, en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

Però això, des d’una comunitat estable en un lloc, en un monestir, com es pot fer? Doncs, amb la clau, la clau de l’essència del cristià, la clau de l’amor, l’amor a Déu i el proïsme, donant testimoni d’una vida empeltada a Crist, amb Déu Pare en la unitat de l’Esperit Sant.

I, és clar, aquest testimoniatge és diari:

Comença per l’Eucaristia, on Jesús es fa present cada dia fins a la fi del món, on Déu Pare accepta el sacrifici del seu Fill, on l’Esperit Sant davalla sobre les ofrenes, perquè aquest pa i aquest vi esdevinguin el cos i la sang de Crist que ens salva, i sigui el nostre aliment per a la vida eterna.

També en el treball quotidià, en cada petita tasca per insignificant que sembli: en una petita gota d’aigua que eixugues, en un fil que poses a l’agulla, en una mala herba que treus, en un pessic de sal que poses a l’olla, cada petita acció comporta un gran testimoni cristià, si ho vius en pau.

I per suposat en el treball específic de la nostra obediència, en la santificació del dia amb la pregària litúrgica de les Hores. On lloem el Senyor des del cor, amb els nostres cors donant glòria a Déu, en el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.
Jo ho crec. Tu ho creus?

Jesús és amb nosaltres cada dia fins a la fi del món. Per això, podem adorar la Trinitat, pregant tantes vegades i proclamant: Glòria al Pare, glòria al Fill i glòria a l’Esperit Sant, en el principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.