Homilia
predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Dt 6,2-6; Sl 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2); He 7,23-28; Mc 12,28b-34
Distància,
quilòmetres, anys, segles, espai, temps, a prop, lluny, al costat, a sota, a
dalt, distància entre la humanitat i la divinitat.
Quina distància hi ha entre el meu cor i el cor de Jesús? Quina distància hi ha
entre el meu cor i el cor del meu germà? Quina distància hi ha entre el meu cor
i el cor del meu proïsme? Quina distància hi ha? Ho hem d’esbrinar per saber si
som o no som a prop del Regne de Déu.
Jesús el nostre sacerdot sant, innocent i sense taca, es va oferir a si mateix
una sola vegada per salvar definitivament la distància que ens separa de Déu.
Jesús viu intercedint, salvant les distàncies, sempre a favor nostre.
Així, viurem anys i més anys si escoltem, si posem en pràctica el que hem
escoltat. Perquè una oïda atenta pot eliminar la distància que ens separa de
Déu: «Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima
el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament,
amb totes les forces». «Estima els altres com a tu mateix».
Tota la nostra essència ha d’estar amarada de l’escolta i de l’estima. Els
manaments de l’amor: Escoltar i estimar han d’estar omnipresents en el nostre
cor, perquè hem de tenir cor; en la nostra ànima, perquè hem de tenir ànima; en
els nostres pensaments, perquè hem de tenir cap; i en les nostres forces,
perquè hem de tenir voluntat.
Aquest àpat eucarístic, que ara celebrem, escurça la distància entre el Regne i
nosaltres. Però, queda clar que no li pot fer cap profit al qui no estima. Cal
ser amor per estimar, perquè Jesús et digui: «No ets lluny del Regne de Déu».
A
tu, s’adreça avui la paraula de Déu: Escolta Déu i deixa’t agombolar i guarir
per Jesús. Perquè
ets un necessitat de salvació, ets un necessitat de perdó i ets un necessitat
de reconciliació amb els altres.
Aquests dies, en són donats de treva, per obrir el nostre cor, escoltar,
estimar i escurçar la distància amb el Regne de Déu.