Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Gn 12,1-4a; Sl 15,1-2 i 5.7-8.11; Jo 17,20-26
Abandonant la casa del seu pare, el seu clan i el seu país; sant Benet segui el
camí que el Senyor li indicava, se n’anà tal com el Senyor li havia dit, es
refià de Déu com feu en altre temps Abraham. D’on
li vingué la força per deixar-ho tot i seguir al Crist? De la pregària, ell
també alçava els ulls al cel i pregà a aquell qui coneixia per tal que li donés
l’energia necessària per donar-lo a conèixer i ser missatger del seu amor. La
seva pregària fou atesa i sant Benet ha esdevingut mestre de monjos, avui
nosaltres creiem que ell fou un enviat per Déu per tal de que molts, seguint la
seva santa i sàvia Regla, cerquéssim Déu corrent per la via dels seus manaments
en la inefable dolcesa de l’amor (cf. RB Pròleg, 49).
Aquesta
via dels manaments es representada en la mateixa Regla com un camí i com una
escala. Dos dels seus deixebles el dia del seu trànsit veieren un camí tot
encatifat que anava dret fins al cel, el camí pel qual Benet pujà al cel. Sant
Benet ens convida a seguir-lo per aquest camí, ens mostra que arribar tots
junts a la vida eterna, això és al cel, és possible. Ens hi porta tot dret una
escala, que certament no és fàcil de pujar i és bastant més fàcil de
relliscar-hi i baixar-la tot dret. Ens diu ell mateix que si volem «atènyer el
cim de la més alta humilitat i volem arribar de pressa a aquella exaltació
celestial a la qual es puja per la humilitat de la vida present, cal que drecem
per al moviment ascendent dels nostres actes aquella escala que aparegué en
somnis a Jacob, per on veia com baixaven i pujaven els àngels. Ben cert, aquest
baixar i pujar no significa per a nosaltres sinó que per l’exaltació es baixa i
per la humilitat es puja. (RB 7,5-7).»
Qui és Benet pot ser una pregunta fàcil de respondre: un home venerable i un
referent espiritual i també cultural per a tota Europa, per a tot el món. Però
ens hauríem de preguntar també qui és i que representa sant Benet avui per a
nosaltres i per la nostra vida. La Regla és certament la nostra companya de
camí, sols superada per l’Evangeli, la més recta norma de vida. Però la Regla
és molt més que un text, és una experiència vital el que sant Benet vol
compartir amb tots nosaltres, també ara i aquí, és la seva pròpia experiència.
Sant Benet estava convençut de que en Crist tenim tant el camí per a conèixer
Déu com el camí per anar-hi i aquest convenciment de fer conèixer el nom de
Crist i fer-lo conèixer més encara, ens ho ha deixat per escrit en la Regla.
Crist com a centre, Crist com a camí, Crist com a meta.
Sant Benet feu da la seva vida un camí cap a Crist i del camí vers Crist la
seva vida. Per això l’objectiu principal que ens proposa és la cerca sincera de
Déu al qual arribem, sols podem arribar-hi, a través de Crist. Aquesta és l’única
motivació vàlida per a entrar al monestir. Tota la Regla està centrada en la
persona de Crist, en el Crist ressuscitat, la referència sempre és Crist centre
de la vida espiritual personal i comunitària.
Una vida que és camí de conversió del monjo sota l’acció de l’Esperit Sant (cf.
RB 7, 70) per tal de reproduir en nosaltres la imatge del Fill de Déu fins a
configurar-nos completament amb ell en la vida eterna (cf. RB Pròleg, 50).
Estimant al Crist, pel costum del bé i pel gust de les virtuts (cf. RB 7,69).
No anteposant-li absolutament res, perquè tant sols Ell ens pot dur tots junts
a la vida eterna.