Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Gn 3,9-15.20; Sl 97,1.2-3ab.3c-4 (R.: 1a); Fl 1,4-6.8-11; Lc 1,26-38
On ets? On som en el nostre camí de l’Advent? Déu ens ve a trobar. Déu ens ve a
trobar, però nosaltres estem distrets buscant un pàmpol de figuera, per
amagar-nos, i amb aquest vent que fa ja no en queda cap.
Nosaltres som maculats pel pecat original. Pel baptisme hem estat redimits.
Però, de quan en quan tornem a tenir por i caiem en la malicia del diable que
ens vol dividits i separats.
En el nostre camí de l’Advent tenim molts senyals que ens van indicant el bon
camí. Perquè Déu ha començat en nosaltres un bon treball. La pregaria anirà
enriquint el nostre amor més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de
finor d’esperit, perquè sapiguem apreciar els valors autèntics i arribem purs i
sense entrebancs al dia de Crist, perquè Crist vindrà.
Nosaltres sols no podem, no podem. Per això, en aquest temps tenim
l’acompanyament de la Immaculada.
Nosaltres encara portem les nostres màcules de pecat, però Maria la Mare de Déu
és Immaculada des de la seva puríssima concepció. Ella havia de ser tota pura
per esdevenir el temple en el qual l’Esperit Sant vingué i el poder de
l’Altíssim la va cobrir amb la seva ombra, i per això el fruit sant que va
néixer era el Fill de Déu, Jesús, el nostre salvador.
Maria, és la nostra mare i ens acompanya sempre i sobretot quan ens atansem al
misteri del Nadal del Senyor.
On som avui nosaltres? Perquè Déu ens crida en cada esdeveniment, ens crida
constantment i ens envia àngels i tot per a veure que contestem.
Estem preparats per escoltar? Estem preparats per rebre el qui ve?
Maria no va tenir por de la revelació del misteri de Déu, avui és exemple per a
cadascú de nosaltres.
Acceptem la voluntat de Déu?
Maria va respondre: “Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les
teves paraules”.
Acceptem la paraula que Déu ens envia?
Ens cal purificar-nos, netejar-nos de totes les màcules de pecat, per poder
deixar d’amagar-nos i amargar-nos darrera les fulles de figuera, que ja no hi
son, el vent se les ha endut.
La Paraula de Déu ve al nostre encontre, la Mare de Déu, la Puríssima, la Tota
Santa, ens ajuda amb la seva fe a obrir el nostre cor. Com Maria ens cal
d’obrir el nostre cor a la voluntat de Déu.
Déu vol la nostra salvació, nosaltres de vegades no veiem cap salvació per cap
lloc. La pregària amb companyia de la mare, de la Mare de Déu ens confortarà
dia a dia fins a la fi de la nostra existència en aquest món.
A més, ens obrirà a les portes de la vida eterna, a la qual desitgem arribar
amb Maria Immaculada i tots els Sant per viure en la glòria del Pare i del Fill,
amb l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.