DIUMENGE IV D’ADVENT (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Mi 5,1-4a; Sl 79,2ac i 3b.15-16.18-19 (R.: 4); He 10,5-10; Lc 1,39-45

Oh cel, deixa caure la rosada; que el Just plogui dels núvols, i que la terra obri el seu si, per fer-ne germinar el Salvador.

El Salvador ve humil, enmig d’un poble humil, Betlem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà. Ve el Pastor d’Israel a renovar, a fer-nos veure la claror de la seva mirada. Ve a donar-nos la pau, perquè Ell és la pau.

Vivim desitjosos de pau?

El Salvador ve a fer la voluntat del Pare: Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat. Crist no va venir a fer la seva, va venir a fer la voluntat de Déu. La voluntat el portarà a l’ofrena de la seva vida per a la nostra salvació.

El Fill, Jesús, el Salvador s’ha ofert per la nostra salvació, i encara avui se’ns ofereix en aquesta Eucaristia per a que puguem encetar el goig de la seva encarnació per al nostre bé.

Que el Just plogui dels núvols. I així ha plogut en Maria. Que la terra obri el seu si. I Maria ha estat la terra que ha fecundat per fer-ne germinar el Salvador.

El Salvador que encara no nat ja empeny a Maria decididament a ajudar, a compartir, a fer-se solidaritat. Decididament ha sortit de casa sense por pel seu embaràs per anar a la muntanya a casa de Zacaries. Casa que ha estat beneïda amb la gravidesa d’Elisabet, la estèril que ja no és estèril, perquè per a Déu res li és impossible.

Elisabet ara plena de l’Esperit Sant lloa a Maria: Ets beneïda entre totes les dones i és beneit el fruit de les teves entranyes. ¿Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?.

La salvació se’ns atansa sense adonar-nos, com la pluja dels núvols. Ens cal obrir-nos a la rosada perquè germini el Salvador en el nostre cor.

«Oh Rei i Desitjat de la nacions, pedra angular que de dos pobles n’heu fet un: veniu a salvar l’home que vàreu formar del fang».