Homilia predicada pel P. Josep M. Recasens
Germans,
L'itinerari del nostre camí quaresmal es va apropant a la gran solemnitat de la Pasqua, i aquest diumenge cinquè ens ofereix ja un preludi de la resurrecció del Senyor amb la resurrecció de Llàtzer, hoste i amic de Jesús. A més, amb aquest diumenge es completa la catequesi catecumenal iniciada fa dos diumenges. Els llargs i substanciosos textos evangèlics que hem anat escoltant durant tres diumenges seguits ens han presentat grans temes de la teologia del quart evangelista: l'aigua -en l'evangeli de la samaritana-, la llum -en l'evangeli del cec de naixement- i avui el tema cabdal de la resurrecció i la vida, amb la resurrecció de Llàtzer.
L'evangeli de Joan ve a ser com una antologia de llargs discursos o diàlegs de Jesús, discursos i diàlegs d'una densa i profunda teologia en els quals els interlocutors són de dues menes, els qui l'acullen i el confessen com a Messies, o bé els qui s'oposen frontalment a ell. Són constants i eloqüents les confessions messiàniques espontànies i sinceres, directes o indirectes, com per exemple la dels primers deixebles, Andreu, Felip, Natanael, passant per la de Nicodem, la samaritana, el cec de naixement, o la de Marta, la germana de Llàtzer, que hem escoltat avui, i tants d'altres. Per contra, Jesús discuteix sovint amb els que l'evangelista anomena genèricament ‘els jueus', o sigui els fariseus i els saduceus, els representants religiosos del poble i els capitosts aristòcrates que controlen el negoci del temple. Són ells els qui planejaran la mort de Jesús i faran que Pilat dicti la sentència de la seva crucifixió.
Per altra part, en les escenes evangèliques d'aquests tres diumenges hem vist també com Jesús dóna testimoniatge de si mateix d'una manera solemne. A la samaritana li diu clarament: "El Messies sóc jo, que parlo amb tu". En l'evangeli del cec de naixement, Jesús afirma que ell és la llum del món, i després d'haver guarit el cec, Jesús li diu: "¿Creus en el Fill de l'home? Ell respongué: "I, ¿qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?" Jesús li diu: "Ja l'has vist: és el mateix que parla amb tu". Tot seguit el cec confessa la seva fe en Jesús i l'adora. Finalment, en l'evangeli d'avui Jesús afirma obertament a Marta que ell és la resurrecció i la vida i que la vida o la mort definitives depenen de la fe o la no fe en ell. Per tant, creure en Jesús, Messies i Fill de Déu, és ja començar a ressuscitar.
La resurrecció de Llàtzer, com deia a l'inici d'aquesta homilia, ens prepara ja per la mateixa resurrecció de Jesús. Pròpiament no hauríem de parlar de resurrecció aquest cas, sinó més aviat de reanimació o de resurrecció temporal perquè, evidentment, Llàtzer va tornar a morir, com van tornar a morir igualment la filla de Jaire o el fill de la viuda de Naïm. Jesús mateix qualifica la seva mort com un estar adormit, i la seva resurrecció com un desvetllament del son. Tot amb tot, amb aquests miracles extraordinaris, Jesús es presenta com el Senyor de la vida que té domini sobre la mort, de manera que si ell va poder tornar a la vida altres persones, molt més tindrà poder per ressuscitar ell mateix per la força de l'Esperit que habita en ell.
La resurrecció de Llàtzer, sepultat de feia ja quatre dies, és una prova més del poder absolut de Jesús sobre la mort i el testimoni més impactant de la seva divinitat. L'escena ens mostra encara una faceta repetida de la humanitat de Jesús quan no amaga els seus sentiments envers el seu amic, de la mateixa manera com quan es va commocionar davant l'espectacle tràgic de la mort del fill de la viuda de Naïm. Ara, davant la tomba de Llàtzer, tot i que sap que el ressuscitarà, se li neguen els ulls. El sepulcre de Llàtzer, a Betània, avui encara visitable i en perfecte estat de conservació, és una fonda excavació dins la roca amb una llarga escalinata que condueix a la cambra on reposava el seu cadàver. Jesús, amb els ulls mirant al cel fa una breu pregària al Pare tot demanant-li que el seu poder alliberador sigui un motiu de credibilitat per als qui assisteixen al gran esdeveniment. De fora estant, Jesús, font de vida, crida el mort i li mana que surti del sepulcre. L'escena ens remet a un text anterior del mateix evangelista quan diu: "Ve l'hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la veu del Fill de Déu". La veu poderosa del Senyor de la vida desvetlla els morts i els comunica l'alè de vida, de la mateixa manera que Déu creà l'univers per la seva paraula. Només el Déu creador és capaç de comunicar alè de vida, tal com va prometre a Ezequiel que faria amb els qui serien en els sepulcres.
El mort surt viu i pel seu propi peu del sepulcre, lligat de peus i mans, un espectacle, sens dubte, esfereïdor. Un cop realitzat el miracle, Jesús, però, demana la cooperació dels presents perquè el deslliguin i el deixin caminar lliurement. Amb aquesta exhortació ens vol donar a entendre que tots podem col·laborar a l'alliberament dels altres, cadascú segons les seves capacitats. Si el prodigi de la resurrecció li correspon pròpiament a Jesús, en virtut del seu poder diví, la resta ha de ser el resultat de la nostra diligent solidaritat envers els qui es troben sotmesos a qualsevol mena d'impediment o limitació.
Jesús havia assegurat als seus deixebles que la resurrecció de Llàtzer seria motiu per donar glòria a Déu, i perquè el Fill de l'Home en fos glorificat. Malgrat que molts dels jueus van creure en Jesús, aquest miracle sorollós serà el preludi de la seva pròpia mort i de la seva resurrecció gloriosa. Després del miracle, els recelosos influents del poble veuran en Jesús més aviat una amenaça per la seguretat nacional i pel seu propi status, per això optaran per fer-lo desaparèixer, però tal com diu el salm 94, "es tornaran contra ells les seves males arts; el Senyor, el nostre Déu, els destruirà, víctimes del mal que havien tramat".
També nosaltres cal que fem una opció clara y decidida per Jesús. Si vivim i creiem en ell gaudirem d'una vida plena i interminable. Si el neguem o prescindim d'ell, ens exposem a un etern sense sentit, a la buidor més desesperant i irreversible. Mentre hi som a temps, demanem el Senyor que ens desvetlli del son ensopidor de què sovint som víctimes i ens alliberi de tot allò que paralitza i impedeix la nostra adhesió personal a ell. Jesús, el Mestre, és ara aquí i ens crida. Acudim a ell amb confiança per tal que gaudim de la seva mateixa Vida.
