Solemnitat traslladada
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
El profeta recorda la sobreabundància de Déu en el seu amor pels homes, al llarg de la història. I el salmista canta en el salm la misericòrdia del Senyor, la seva fidelitat que s'estén d'una generació a l'altra. Nosaltres, avui, en aquesta solemnitat de sant Josep imitem, despertem en nosaltres els sentiments d'Isaïes i recordem aquest amor, recordem a través de la figura de sant Josep el que ha fet per nosaltres, els seus beneficis. Recordem com s'ha manifestat en ell l'amor, el projecte de Déu, i com el va viure, com va respondre Josep al designi diví.
La litúrgia sempre és suggeridora per a nosaltres. Així en l'oració-col·lecta llegim: Oh Déu que confiàreu a sant Josep les primícies del misteri de la salvació dels homes... concediu a la vostra Església de ser fidel custodi d'aquest misteri i de dur-lo a la plenitud...
I comentarà sant Bernat: «Al patriarca Josep, fill de Jacob, se li va concedir el do de llegir els misteris dels somnis; a sant Josep se li va infondre la gràcia de conèixer i participar activament en els misteris divins. Aquell va emmagatzemar el blat, no per a si mateix, sinó per a tot el poble; aquest va rebre el pa del cel i el va guardar per a si i per a tot el món. Realment aquest Josep, amb el qual s'esposà la Mare del Salvador, va ser un servent bo i fidel» (Sant Bernat, En alabanza... o.c. t.II, BAC 452, Madrid 1994, p. 637).
El misteri de Déu és per a l'home, el misteri de Déu es desborda i es manifesta en una diversitat de misteris en la vida de l'home que anem celebrant al llarg de l'Any Litúrgic. U i divers. Un i el mateix misteri d'amor en el més profund i inescrutable de Déu, i una manifestació en misteris diversos en la seva revelació a l'home. Potser per això dirà el salmista: Déu ha parlat una vegada, i jo he entès dues coses.
Sant Josep va ser fidel en la custòdia d'aquest misteri diví, fidel en aquella aliança que Déu comença amb Abraham i que continuarà amb la fidelitat dels patriarques i de les generacions successives. Així van preparant un temple al Senyor, una casa per al nostre Déu aquí a la terra, fins que arribi aquell temps que el mateix home sigui temple viu d'aquest Déu.
Així contemplem sant Josep: refiant-se de Déu, com anteriorment ho havia fet el patriarca Abraham; es refia de Déu en unes circumstàncies que no eren gaire fàcils, que suposaven la manifestació d'un misteri que venia a desbordar la capacitat de l'home. Sembla evident que sant Josep era bon coneixedor de la tradició religiosa del seu poble, coneixedor de les moltes intervencions de Déu a favor del seu poble, i de com l'havia conduït providencialment al llarg de la història, en una història en la qual no sempre el poble d'Israel sap respondre amb fidelitat i confiança.
Sant Josep sí, va ser digne coneixedor d'aquesta providència divina sobre el seu poble. Per això diu també el papa Benet: «En tot això es va mostrar, igual que la seva esposa Maria, com un autèntic hereu de la fe d'Abraham: fe en Déu que guia els esdeveniments de la història segons el seu misteriós designi salvífic. La seva grandesa, com la de Maria, ressalta encara més perquè va complir la seva missió de forma humil i oculta en la casa de Natzaret. D'altra banda, Déu mateix, en la Persona del seu Fill encarnat, va triar aquest camí i aquest estil -la humilitat i l'amagament- en la seva existència terrena».
L'exemple de sant Josep és una forta invitació per a tots nosaltres a realitzar amb fidelitat, senzillesa i modèstia la tasca que la Providència ens ha assignat. Jo crec, abans de res, en els pares i en les mares de família, i prego perquè apreciïn sempre la bellesa d'una vida senzilla i laboriosa, conreant amb sol·licitud la relació conjugal i complint amb entusiasme la gran i difícil missió educativa (Benet XVI, Àngelus, 19.03.2006).
Ara és l'Església que està cridada a conservar aquests misteris i portar-los amb fidelitat a la seva plenitud amb l'assistència del mateix Déu. L'Església ha de tenir cura avui d'edificar aquesta casa de Déu, amb les pedres vives que som cadascun dels creients, perquè es vagi fent una realitat el Regne de Déu entre els homes. Ara és l'Església, és a dir, cadascun de nosaltres que estem cridats a acollir aquest misteri diví, tenir-ne cura i fer que vagi arrelant en la vida dels homes, però després d'arrelar prèviament en el cor de cadascun de nosaltres. I la celebració d'aquesta solemnitat és, abans de res, celebrar l'amor de Déu, un amor que tots i cadascun de nosaltres hem de dur a la nostra vida concreta de cada dia, i és també una contemplació de sant Josep, la contemplació d'aquell que va viure amb fidelitat, senzillesa i modèstia, com diu el papa, la tasca que la providència ens ha assignat. Així doncs, la tasca que el Senyor va assignar a sant Josep és també una tasca que ens arriba a nosaltres, a l'Església i a la vida de cadascun de nosaltres.
Cantem tota la vida els favors del Senyor, anunciem la fidelitat de Déu d'una generació a l'altra, perquè, veritablement la misericòrdia del Senyor és un edifici etern.
