LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR
Missa del Dia
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Déu va desbordar tot el seu immens amor en la bellesa de la creació. Tota la bellesa de la comunió trinitària comença a apuntar per a nosaltres amb aquella primera paraula divina: Que existeixi la llum! Aquesta llum s'encén en la nostra casa, en la teva, en la meva, en la cada persona humana, quan Jesús, com diu Pere, ungit per Déu amb la força de l'Esperit Sant va passar fent el bé, guarint els oprimits... Jo sóc la llum del món. Veritablement, Déu comença a escampar-se, com a Llum des del primer llibre de l'Escriptura, des del Gènesi. Déu comença a "passar", a ser Pasqua, des del moment que planta la creació, i en el seu centre la criatura humana, com a escenari més adequat i pertinent per a mostrar i guardar aquest amor i equilibri divins.
Però els enemics de la llum van voler apagar la llum, trencar l'equilibri de Déu: el van matar, penjant-lo en un patíbul. Però els homes no poden apagar la llum del sol; i, momentàniament és veritat, poden estendre obstacles per a ocultar-la, però Déu encendrà amb més força aquesta llum en el més alt de la creu. La criatura humana pot desfigurar el rostre de Déu, però mai podrà neutralitzar la força de la vida divina, el seu poder regeneratiu, el poder de renéixer, de ressuscitar. Déu el ressuscità el tercer dia i ens concedí que s'aparegués a uns testimonis que Déu havia escollit. El Crucificat és ara i per sempre el Pantocràtor.
I des d'aquí, des d'ara, els qui són acaronats per aquesta llum amable, els qui han vist i han escoltat cal que siguin testimonis. Costa arribar a ser testimonis. Ens ho suggereix l'evangeli: el desconcert de Maria davant el sepulcre buit; la carrera de Pere i Joan cap al sepulcre... Davant d'aquells signes veuen i creuen. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures Jesús havia de ressuscitar...
I nosaltres... hem entès? Què hem vist? Què creiem? Em refereixo a una creença que tingui un impacte fort en la nostra existència; una projecció de la vida, mort i resurrecció de Jesús, en la vida, mort i resurrecció nostra.
Ells, els deixebles havien viscut un temps d'amistat personal amb Jesús, rebent els seus ensenyaments... i no havien entès res.
Què hem entès nosaltres del Ressuscitat? Què creiem?
Perquè a nosaltres, creients en aquest Ressuscitat, se'ns demana de donar testimoniatge d'aquest Crucificat que es mostra ara com el Pantocràtor. Que bé ve ara recordar l'ensenyament de Pau: Quan sóc feble és quan sóc realment fort! En tens prou amb la meva gràcia. El meu poder ressalta més, com més febles són les teves forces (2Cor 12,9s). I encara més: a tot aquest gest de Jesús que va ser la seva vida entre els homes, Jesús li dóna un nom, el subratlla amb una paraula:
En la litúrgia d'avui cantem: sabem per la teva gràcia que has ressuscitat; la mort en tu no té cap poder...
Aquesta gràcia és l'amor del ressuscitat que s'ha vessat en els nostres cors per mitjà de l'Esperit. Després podem dir que és veritat el que estem cridats a viure en la fe i que ens confirma Pau: Heu ressuscitat amb Crist... cerqueu allò que és de dalt... estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra... Perquè la vostra vida està amagada en Déu...
La nostra vida es va amagant en Déu, en cada Eucaristia. O millor anem fent experiència d'una vida divina que se'ns transmet. Una transfusió de vida. Siguem conscients del que celebrem, del que hem de viure.
El mateix Anyell pasqual convida els seus amics al banquet deliciós del seu cos i de la seva sang: mengeu, amics, diu, beveu i embriagueu-vos, caríssims. Aquest menjar i aquesta beguda és un misteri de vida, una medecina d'immortalitat, causa de la primera resurrecció i garantia de la segona, en ser en nosaltres el començament de la naturalesa divina. Diu l'Apòstol: Hem estat associats al Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la confiança que teníem al principi (He 3,14).
Qui després de rebre la gràcia torna al seu vòmit (Pr 26,11) vomitarà les riqueses que va devorar i Déu les extraurà del seu ventre, i certament el seu pa es tornarà en les seves entranyes verí d'escurçó (Jb 20,14s) perquè la gràcia rebuda es torna càstig per a la consciència quan algú té com a profana la sang de l'aliança que el santificà i ultratja l'Esperit de la gràcia (Guerric, Sermó 33, 4, Sobre la Resurrecció).
Tenim aquesta força dins nostre. No tornem al vòmit. Que no se'ns torni verí d'escurçó en el nostre interior. Es tracta de posar-la a prova amb la nostra vida de fe, amb el nostre esforç d'imitar Jesucrist, per obrar com Ell va obrar per seguir el seu camí.
