Homilia predicada per fra Lluís Solà
Ac 3, 11-26; Sl 8, 2a i 5. 6-7. 8-9 (R.: 2ab); Lc 24, 35-48
La nit de Nadal, germanes i germans, l'àngel deia als pastors: «us evangelitzo una alegria molt gran que ho serà per a tot el poble, avui, a la ciutat de David…». Amb aquestes paraules inicials i les que avui hem escoltat sobre l'alegria dels deixebles en veure el Ressuscitat, que són pràcticament les darreres de l'evangeli, sant Lluc ens proposa com una pedagogia de la joia.
El temps de la joia és el temps de Déu, i quan Déu ve a trobar-nos en el nostre, els àngels anuncien aquesta joia. És l'alegria messiànica, l'alegria de les benaurances, l'alegria que acompanya el naixement de Joan Baptista, i que l'àngel comunica a Maria quan li diu: «Alegra't, agraciada», és a dir, «feta joiosa», perquè en grec, «gràcia» i «joia» són una mateixa paraula.
De l'alegria de Déu ens en parlen sobretot les tres paràboles del capítol 15 de l'evangeli: la de l'ovella i la dracma retrobada, i la del fill retrobat. L'alegria del pastor per l'ovella recuperada, l'alegria de la mestressa de casa per la moneda trobada, i, sobretot, l'alegria del pare quan veu que li torna el fill, aquesta alegria és evangeli, bona notícia de l'alegria de Déu.
Ho són sobretot les paraules del pare al fill gran, enrabiat i ofès pel retorn del seu germà. Escoltem-les: «calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat» (Lc 15, 32). Imaginem-nos Déu mateix dient aquestes paraules en el retorn del seu Fill estimat, desfigurat per la creu i pels nostres pecats, restituint-li el vestit, les sandàlies i l'anell de la seva condició divina, i parant-li la taula del convit de les noces reials. Perquè la resurrecció de Jesús és també l'alegria de Déu, i quan aquest Pare d'entranyes de compassió el veu venir de lluny, carregat amb la creu i amb la nostra humanitat, és tota aquesta humanitat nostra que omple de besades abraçant-la amb la seva tendresa.
L'alegria de Déu! Això és Pasqua! L'alegria de Déu i la nostra. «Els deixebles, de tanta alegria, no s'ho acabaven de creure…» (Lc 24, 41). Demanem, doncs, al Ressuscitat el do de la fe per creure en l'alegria de Pasqua i créixer en goig i en llibertat.
