LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR
Vetlla Pasqual en la Nit Santa
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Bona Pasqua!
Feliç presència del Senyor en la teva vida, en les nostres vides... Crist ha passat per aquesta terra, per la teva terra... Crist ha trencat les barreres... El do de Déu és tan gran que solament la terra pot contenir-lo. Ja no hi ha límits en aquest món. Crist posa a la nostra disposició la seva Pasqua.
Feliç Pasqua! És així? Ha passat alguna cosa dintre teu? Crist posa a la nostra disposició la seva mort i la seva resurrecció. Però si sabem que no ha passat res, que no passarà res, llavors no tenim res a ensenyar, res a dir...
Aquest Crist cal descobrir-lo cada dia. Pot estar per tot arreu. En qualsevol de les circumstàncies de la vida, de la teva vida. Allí on es manifesta és el centre del món, el punt de referència.
Però no n'hi ha prou amb trobar-lo, no n'hi ha prou amb experimentar la seva presència. Cal anunciar-lo, perquè la Pasqua és també anunci, testimoni vivent.
Què anunciem? De què ets testimoni en la teva vida?
En aquesta Vetlla hem fet un crit: La llum de Crist!
I hem contestat: Donem gràcies a Déu!
És així? Veritablement, ens surt de dins del cor aquest "donar gràcies"?
Donar gràcies, perquè sentim a dins aquesta llum del Crist, i volem comunicar-la, perquè ens enlluerna i ens crema a dins del cor, i sentim la necessitat impulsiva de comunicar-la, com aquelles santes dones que viuen aquella primera i desconcertant experiència del Ressuscitat.
Crist ens surt a l'encontre i ens diu: Alegreu-vos! Aneu a comunicar...
La llum, l'alegria no són paraules fàcils de dir i de viure avui dia. Avui als homes ens sedueixen paraules més mediàtiques: benestar, poder, prestigi, diners, consum... Són paraules que cotitzen a l'alça en la nostra societat. Ens en donem vergonya, i ens sentim inútils de no participar-ne. Les paraules del Ressuscitat: llum, alegria, pau... són paraules que neixen del silenci del sepulcre, del solc d'una terra, oberta a la benedicció del cel...
Quines paraules tenen més força en el teu espai interior?
I si les paraules del Ressuscitat no ens neixen de dintre, potser hem d'acostar-nos una mica al sepulcre i demanar a l'àngel del Senyor que ens faci una mica de lloc al seu costat per a asseure'ns en aquella pedra enorme... i deixar que el sol del matí pasqual ens vagi escalfant el cor. I pensar en la pedra de grans dimensions que com llosa enorme reposa sobre nosaltres, en el pes aclaparador de les nostres indecisions, cansaments, egoismes... esclavituds de tantes menes... Arribem a preguntar-nos, com les dones de l'evangeli: qui ens farà rodolar la pedra del sepulcre?
No ens acostumem a dur aquesta llosa sobre nosaltres. Hi ha Algú amatent a fer rodolar la pedra.
Deixa't agafar pel "desig pasqual" de resurrecció. No deixis la resurrecció per a demà, o per a dintre de 20, 30 o 40 anys. Cal anticipar, cal viure ja la resurrecció. Ja!
Després de tot, ha dit algú, ressuscitar és l'única manera que tenim d'estar vius. Jo hi estic d'acord. Em sento identificat amb aquestes paraules.
