Solemnitat traslladada
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
El relat de l’evangeli és pràcticament un diàleg, viu i expressiu entre l’àngel i Santa Maria. Podríem llegir-lo i contemplar-lo de manera més esquemàtica:
L’àngel enviat per Déu entra a la presència de Maria i diu:
— Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu...
— Ella es torba i es pregunta… (silenci)
— L’àngel li digué: Maria, Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un Fill
— Maria, preguntà: Com pot ser això
— L’àngel respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre teu, et cobrirà amb la seva ombra...
(silenci)
— Maria va respondre: Sóc l’esclava del Senyor...
I l’amor de Déu comença a arrelar amb força irreversible en el cor de la humanitat, mitjançant el silenci de Déu en complicitat amb el silenci de la criatura. Després del diàleg de l’àngel i de Maria roman el silenci. El silenci com a llit, el bressol més adequat on es va gestar la Paraula de Déu, que la criatura humana podrà escoltar i contemplar.
Sant Bernat, de manera molt adient, posa de relleu aquest diàleg de l’anunciació, aquest breu encontre de paraules breus i profund silenci, silenci que es fa etern:
Ja saps que has de concebre i donaràs a llum un fill. L’àngel espera la teva resposta. Senyora, també nosaltres esperem aquesta paraula teva de commiseració. Mira que t’ofereixen ni més ni menys que el preu de la nostra salvació… Amb la teva brevíssima resposta serem reanimats per a recuperar la vida. Tot el món l’espera, expectant i postrat als teus peus. De la teva boca penja el consol dels afligits, l’alliberament dels captius, la redempció dels condemnats, i la salvació de tots els fills de Adam. Respon ja, oh Verge, que ens urgeix… Contesta amb promptitud a l’àngel. Digues una paraula i rep la Paraula; pronuncia la teva i engendra la divina. Obre, Verge feliç, el cor a la fe, els llavis al consentiment i les entranyes al Creador.
I aquesta resposta de Maria obrirà la naturalesa humana a la gràcia de Déu. Per l’encarnació la humanitat es torna cap a Déu i li regala la humanitat que, abans havia brollat de la font d’amor que és el mateix Déu. Però al mateix temps la gràcia de Déu torna a desbordar-se cap a la humanitat allunyada, mitjançant aquesta reconciliació que es realitza gràcies al sí de Maria, veritable aqüeducte com l’anomena també sant Bernat...
En què consisteix aquesta gràcia que es posa de relleu en Maria, en aquesta solemnitat? Podríem dir-ho amb una varietat de paraules, com a expressió dels molts matisos que ens ofereix: Bellesa, fascinació, amabilitat, favor, condonació de pena, do…
Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir (Ex 33,19). Serà per tant, sobretot, un favor, un do totalment gratuït, lliure, sense motiu. Però aquest do de Déu en la criatura la fa bella, atraient i amable.
Maria ha trobat gràcia. Està plena de gràcia. Sobre qui s’ha vessat amb tanta generositat? En Santa Maria. El mateix Déu en persona es dóna a Maria. Ell mateix, per complet. I pren d’ella, a través d’ella, la nostra naturalesa per a revestir Aquell que la nostra mirada no pot resistir. A fi que la nostra mirada s’acostumi a la mirada de Déu; a fi que les nostres oïdes s’acostumin a la seva Paraula; a fi que la nostra amistat creixi i s’enforteixi de tal manera que ja no es pugui trencar. És la divinització de què ens parlen els Sants Pares.
En Maria Déu ens fa un regal molt valuós. Ella és el Vas elegit, el Vas espiritual, mitjançant el qual vessarà sobre la humanitat el regal de totes les virtuts, de la Virtut mateixa: Crist.
Però també és un regal el que nosaltres, la nostra humanitat, fa a Déu. Ja que Maria és una part molt singular de la nostra humanitat, que sap acollir el do gratuït de Déu, que li dóna a Déu el que Déu vol i espera de nosaltres. I així, d’alguna manera, tots quedem beneficiats: Déu i nosaltres.
El projecte de Déu es revela i és portat a la seva perfecció o compliment. Per altra banda la criatura humana queda enaltida, portada fins al si inefable del misteri diví. El qui és gran queda rebaixat, el qui és petit queda enaltit.
Maria és una bonica carta de Déu als homes. Pensada amorosament… També una carta dirigida a Déu amb les paraules més eloqüents que pot dir l’home al seu Déu: Sóc l’esclava.. que es faci en mi.
Perquè aquest és el camí de Déu entre els homes com ens suggereix la lectura d’Hebreus: Per això et dic: vinc a fer la teva voluntat. Aquesta pot ser la millor resposta nostra a Déu. Aquesta, la celebració més adient de l’Anunciació del Senyor: demanar al Senyor, mitjançant Santa Maria de tenir sempre aquesta pregària als nostres llavis i l’actitud corresponent al cor: Sóc aquí, Senyor i Déu meu, per fer la vostra voluntat.
