Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,
Som al 3r diumenge del Temps Pasqual. No l'esmentem com a «després» de Pasqua, ja que aquests diumenges són tots una prolongació de la Pasqua (que dura cinquanta dies) i la predicació és decididament pasqual. És a dir, fa sempre esment del nucli central de la nostra FE, com d'Algú —Jesús— que no és mort, sinó que viu en la nostra vida, pel seu Esperit que ens ha estat comunicat. Ell surt al nostre encontre i ve a trobar-nos i ens és company pel camí de la vida. I ens parla per la seva Paraula i ens renova per la seva Eucaristia. I tot per refermar-nos en la FE i perquè continuem fent camí, el seu camí, els dels seus ensenyaments, com a pelegrins que som vers la pàtria celestial de Déu-Pare, que és on hi ha la nostra morada definitiva.
Les lectures escoltades ens ho han ambientat. La paraula de Pere (era a la primera lectura) ens ha recordat que el nucli de la seva predicació era parlar-nos de Jesús de Natzaret, a qui Déu va ressuscitar, complint així el que anunciaven les Escriptures. I el mateix Pere (era a la segona lectura) ens ha exhortat a viure d'una manera coherent amb aquesta nostra FE i aquesta nostra esperança. L'evangeli ens ha narrat l'escena encisadora dels dos deixebles que anaven a Emmaús i marxen entristits per la pèrdua del seu amic Jesús. Havien esperat en Ell per a una alliberació política i ara se'n sentien defraudats, però encara l'estimaven i per això en parlaven. Així mereixien que Jesús se'ls fes trobadís. I Jesús, fet per a ells company de viatge, els aclaria les escriptures que es referien a Ell i, fet el seu hoste, se'ls donava a conèixer tot partint el pa, en una escena de caire veritablement eucarístic. Quan, tots dos contents, tornaren llavors mateix a Jerusalem, van trobar els onze apòstols, i d'altres deixebles, que també eren plens d'alegria per la resurrecció de Jesús. Realment, Jesús, que «la mort no podia retenir captiu», és a dir, Crist, que tenia un dret innat a viure sempre, havia ressuscitat. No havia pas alliberat Israel de la dominació política romana; però, amb la seva creu ens havia alliberat a tots de la dominació del pecat i de la mort, que això sí que era realment la seva missió i el motiu pel qual havia vingut en aquest món. No havia pas dut Israel a un benestar material, ni hem d'esperar nosaltres que ens resolgui els problemes materials de cada dia, perquè no és aquesta la seva feina primordial, sinó que ens toca fer-la a nosaltres. I per això vol que nosaltres ens esforcem a fer bé les coses de cada moment, tot i que ens donarà un cop de mà sempre que calgui, i fins i tot ens fa demanar en el Parenostre l'ajut material. Tanmateix, cal remarcar i insistir en què, per sobre de tot, és amb i per la seva resurrecció que, ara, ens ha donat la salvació que necessitem, i en penyora ens va guanyar per a tots a la futura felicitat eterna, que és on estem destinats d'anar a raure.
Els deixebles van haver d'acceptar aquesta nova missió del Messies i de la seva missió en aquest món, com també nosaltres ho hem d'acceptar, i no esperar en messianismes polítics. I per a ells —com també per a nosaltres— el seu interès va ser d'anar recordant els fets i les paraules que Jesús havia dit i d'assimilar plenament els seus ensenyaments. Nosaltres que també sabem de Jesús, hem d'enfervorir els nostres cors per tal d'estimar-lo i així merèixer de trobar-lo, ara, i fruir-lo després en la glòria del cel.
Fomentarem en nosaltres l'amor a Jesús: Amb la lectura i meditació atenta dels evangelis i altres escriptures que ens parlen d'Ell, amb la participació fervent en l'Eucaristia o partició del PA, que és el «memorial» (o el seu «record» eficaç de gràcia) de la seva oblació, i l'aliment que se'ns dóna per a fer camí en aquest món, i amb l'assistència a les reunions dominicals dels germans cristians interessats en Ell. Que en aquest món puguem assaborir per la FE la presència misteriosa de Jesús, i que en l'altre puguem veure, fulgent de glòria, la seva faç divina. I mentrestant, que la Paraula i els seus ensenyaments, ens menin cap al seu coneixement per la fracció del PA, l'Eucaristia, a fi que ens renovi i ens esperoni a ser cada dia millors. Que Déu així ens ho concedeixi. Amén!
