Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
En el 494 Jordi de Capadòcia va ser canonitzat pel papa Gelasi I, però el va incloure amb ...aquells els noms dels quals són justament reverenciats, però els seus actes només són coneguts per Déu. A partir d'aquí es creen entorn de la seva figura llegendes plenes de miracles.
El text més antic sobre la seva vida el trobem a l'Acta Sanctorum, identificat com un palimpsest del s. V, ple d'«extravagàncies i meravelles més enllà de qualsevol credibilitat».
Als inicis de l'Islam el sant cristià es va unir, a través del sincretisme religiós i cultural, amb el profeta jueu Elies, el predicador samarità Finees i el sant islàmic Al-Hadir, i esdevingué una figura venerada, encara avui, en les tres grans religions monoteistes. Un sant, doncs, amb una projecció ecumènica.
Són nombroses les nacions i diverses les institucions que el tenen per Patró. Per això llegim en els seus goigs:
«L'art, la historia i la llegenda
han brodat vostre mantell,
vós han dat millor penyora
amb la ploma i el cisell.
Des del Nord fins al Migdia,
de Llevant fins a Ponent...»
Però avui, a nosaltres, com a punt de referència més fort, ens interessen les paraules del papa Gelasi I: sant Jordi és d'aquells els noms dels quals són justament reverenciats, però els actes dels quals només són coneguts per Déu. I quan són celebrats per l'Església universal, cap punt de referència millor per a nosaltres que la pàgina litúrgica. Aquesta pàgina ens ofereix dues pinzellades significatives sobre sant Jordi i d'una cabdal importància per a la nostra vida de monjos: va ser imitador de la Passió de Crist, i és protector de la nostra debilitat.
El salmista ens suggereix 5 paraules com les cinc lletres de la paraula Jordi, que són una invitació a mirar el nostre Patró i a esforçar-nos per dur a la nostra vida el seu exemple, perquè també, com va succeir en ell: la nostra fe sigui la victòria que venç el món.
La primera paraula és BENEIR. Beneiré al Senyor en tot moment. Beneir és parlar bé, dir coses bones d'algú. És l'afirmació més significativa que podem oferir a algú. Déu, en beneir-nos, ens reafirma en la vida. Què és l'home perquè us en recordeu? Gairebé n'heu fet un déu, l'heu coronat de glòria i dignitat... La seva benedicció ens crea i recrea. Nosaltres, quan beneïm el Senyor, també, d'alguna manera, l'estem recreant en nosaltres... Aleshores jo em conec tal com sóc conegut en Ell i per Ell. Quan ens beneïm mútuament, ens afirmem mútuament en l'amor, en un amor que neix com a iniciativa en Déu, i neix com a correspondència en cadascun de nosaltres com a criatures seves. I d'aquesta manera es transforma l'home sencer i tot es converteix en una fervent lloança, fins i tot les proves més dures que hem de travessar.
El NOM, exalcem plegats el seu nom. Que n'és, de gloriós, el vostre nom per tota la terra. La seva alegria, el salmista, conscient de la bondat i de la grandesa del Senyor, la comparteix amb nosaltres. Aquesta és l'alegria dels màrtirs. Una alegria que es fa nostra quan fem nostre el seu testimoniatge de fe. Com l'alegria de Jesús quan compartia els seus sentiments en el darrer sopar: Us he dit aquestes coses perquè la vostra alegria sigui completa.
La MIRADA, alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum. És el rostre dels màrtirs. Quan anaven a apedregar el diaca Esteve diu que els membres del Sanedrí van mirar el seu rostre i van veure que tenia aspecte d'un àngel, irradiava llum. És un verset, aquest, que ens recorda Moisès quan, després de parlar amb Déu, com un amic parla amb un altre amic (Ex 33-34), sortia radiant, ple de llum. L'oració, el fet de posar la nostra mirada en el Senyor, ens transforma; la seva llum ens embolcalla com un mantell.
TASTEU, que n'és de bo el Senyor... Els sentits són símbols de l'experiència espiritual. Qui cerca el Senyor amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el desig, desig gran i insaciable, a la fi el troba, ja que Déu es deixa trobar pel qui el busca. Tastar, gaudir, assaborir les coses de Déu, és un do de l'Esperit Sant. És el que va viure sant Jordi, com tots els màrtirs.
VEUREU, tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor. Un veure, que més que veure és una experiència viva que commou tota la nostra persona i la nostra vida. És l'experiència de la saba de Déu corrent per tot el nostre espai interior, manifestació de la presència del Déu vivent. És viure l'experiència de l'evangeli: Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Una delícia, un tastar, un veure que es fan realitat especialment en l'Eucaristia.
Escriu Claudel: «Silenci, acluca els ulls, assaboreix! És bo de rebre tot el sol d'una vegada. Ell me l'ha posat damunt la llengua perquè jo me l'empassi».
Jordi, cinc lletres. Beneir, nom, mirada, tastar, veureu, ... cinc paraules per posar-nos en el camí de donar fruit abundant. Però no oblidem la precisió molt important de la Paraula que hem escoltat:
El meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi, el Pare la talla, i la que dóna fruit, l'esporga i la neteja perquè encara en doni més... La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit. Aquest és el fruit que avui contemplem en sant Jordi. Ell ens en dóna, d'aquest fruit, perquè també nosaltres en prenguem, en mengem i ens en sadollem.
