Homilia predicada per fra Lluís Solà
Ac 3, 1-10; Sl 104, 1-2. 3-4. 6-7. 8-9 (R.: 3b); Lc 24, 13-35
Sant Lluc, a banda d'un excel·lent i elegant escriptor, és també un gran mistagog. El relat d'avui, en efecte, tan conegut de tots, és una catequesi, una introducció al sentit de l'Eucaristia i fins i tot a la forma de celebrar-la. Considerem-ne alguns aspectes:
1. El camí. L'eucaristia és per als qui caminen. Els instal·lats no hi tenen res a fer. Sovint, però, els nostres camins, com el dels dos deixebles, neixen d'una decepció i s'encaminen cap a un horitzó sense esperança. Tant se val, el que compta és caminar. És la condició de possibilitat per a trobar-se amb el Crist.
2. L'acolliment de l'altre. Els nostres camins sempre es creuen amb els camins dels altres, o de l'altre. Aquest altre, ens diu als monjos sant Benet, és el Crist. El Crist caminant, pelegrí, tal com és representat en el bellíssim relleu dels deixebles d'Emmaús al claustre romànic de Silos.
Aquests dos punts, el camí i l'acolliment de l'altre, s'esdevenen litúrgicament en allò que en diem ritus inicials de la missa. Ens posem en camí i ens apleguem (collecta) formant comunitat de pregària en un gest d'acolliment i concòrdia mutus.
3. La lectura i la comprensió de l'Escriptura. És a dir, aprendre a llegir i interpretar els nostres camins humans a la llum dels camins de Déu, que en el Crist pelegrí que se'ns fa trobadís, s'entrecreuen amb els nostres. Quan el diaca proclama l'Evangeli és Jesús mateix qui ve a trobar-nos, per explicar-nos, ell mateix, amb la seva paraula de foc, el sentit de les Escriptures.
4. La fracció del pa. És un gest senzill, i, com tots els gestos sen-zills, d'una gran expressivitat. Els deixebles el devien recordar aquest gest de Jesús, la seva manera especial de partir el pa a l'inici ritual dels àpats que havien compartit amb ell. Jesús enclou en aquest gest tan senzill tot el significat de la seva donació sa-crificial als altres realitzada amb la seva mort en creu. Allò que fa present el Crist no és tant la materialitat del pa/cos de Crist, com dirà la teologia posterior, sinó el gest de partir i repartir aquest pa. En aquest moment s'esdevé el reconeixement de Jesús: el retrobem i comprenem qui és Ell. Però no el podem aferrar. Jesús, de fet, un cop reconegut, desapareix. En efecte, Jesús és reconegut en la fracció del pa per la fe, en la fe, sense la qual el sagrament no tindria lloc.
5. L'enviament. La trobada amb el Ressuscitat posa novament en camí els dos deixebles. Se saben i se senten enviats a trobar la comunitat i a proclamar allò que han vist i sentit. Aquest és el significat del ritu de comiat de la missa.
Germans, de plata i d'or no en tenim, però tenim l'Eucaristia, la fracció del pa, el lloc de l'amistat i la trobada amb Jesús: «tu i jo, i un tercer entre nosaltres, Crist, l'Amic» (Elred de Rievaulx, De spiritali amicitia I,1). Donem, doncs el que tenim, donem Crist als altres, i donem-nos nosaltres mateixos; acollim-nos amb sinceritat els uns als altres, no restem mai asseguts ni instal·lats, ans sempre en camí, perquè Crist, la nostra esperança, ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Amén, al·leluia.
