LA MORT DEL SENYOR
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
En la primera lectura que hem escoltat, del profeta Isaïes, teniu un retrat molt viu d'Aquell que avui contemplem clavat en la Creu, i no solament en aquesta creu que adorem avui aquí en el temple, sinó en els homes i dones vius d'aquesta societat dura, dramàtica, poc humana en moltes ocasions, que continua crucificant amb les seves greus injustícies...
En l'evangeli, el relat de la Passió d'un Home que ha estimat fins a l'extrem tots els homes i dones d'avui i de sempre. Un relat amb molts matisos dignes de contemplar i meditar en aquest Divendres Sant.
I en la segona lectura se'ns convida a mantenir ferma la nostra fe i a acostar-nos a aquest tron de gràcia, que és la creu, per a arribar a la misericòrdia. I ser misericordiosos. Per a ajudar-vos i estimular-vos a acostar-vos a aquest tron de gràcia de la creu, us proposo tres imatges:
La primera imatge és del bisbe Torras i Bages: «En les nostres cases de pagès, per a guardar la palla que es necessita per l'any, guarneixen els pallers, posen al voltant d'una perxa tota la palla convenient i l'ordenen, i aleshores no s'escampa es conserva i resisteix les ventades més fortes i dura tot el temps que es necessita; la Humanitat és palla, diu Job (13,25) lleugera, movedissa, inconsistent, tot vent l'escampa; i el diví Redemptor plantà enmig del món la seva sacratíssima creu perquè servís de perxa a la humanitat, que, degudament ordenada al seu voltant, resisteix els inevitables temporals, es manté fixa, no s'escampa; l'un home ajuda a l'altre home, l'un poble a l'altre poble, i tots plegats formen la universal humanitat, l'herència del Fill de Déu» (Torras i Bages, La potència de la Creu, Selecta, Barcelona 1948, p. 702).
La segona imatge és del pensador M. de Unamuno:
«Los nueve meses oscuros que en el vientre
de tu Madre viviste de tinieblas,
recibías la sangre de rescate,
la sangre humana que pagó la culpa
del seno de mujer, de carne de Eva.
¡Del Calvario en la cima un agujero
picó la cruz al ser plantada en tierra,
ombligo por donde entra a nuestra madre
tupida de dolor, sangre de Dios!»
(M. de Unamuno, El Cristo de Velázquez, Espasa, Col. Austral 781, Madrid 1976, p.122).
La tercera imatge, de sant Bernat: «Mira les quatre pedres precioses que engalanen els quatre extrems de la creu: en el més alt l'amor, l'obediència a la dreta, la paciència a l'esquerra, i en el més baix la humilitat, fonament de les virtuts» (Sant Bernat, Sermó 1 de la Resurrecció, o.c. t. IV, BAC 473, Madrid 1986, p. 69).
I ara, perquè l'exterior és enganyós. Perquè tot el que és mundà busca més la pompa externa. Perquè ens atreu més semblar que no pas ésser... I ara, perquè la ciència divina, la gràcia, obra d'una manera oposada. Perquè no es revela en l'ostentació, ni en la magnificència. Perquè la gràcia divina és callada, no li agraden les aparences, sinó que és subtil i penetrant. Ara, perquè aquest Déu, no escriu llibres de filantropia, ni dóna espectacles per arreplegar diners per als necessitats; però té cura dels malalts, empara els ancians i desvalguts, i dóna de menjar i beure a qui ho necessita.
Ara, perquè aquest Déu que estima amb tendresa fins a l'extrem, no escarneix ningú per ignorant, sinó que ha instruït a més ignorants que no pas tots els qui es consideren llum d'aquest món. Ara, perquè aquest Déu no crida: visca la llibertat!, sinó que ha ensenyat a les nacions que amb els seus excessos no salvaguarden aquesta llibertat, i la defensa dient que la tirania és pecat i que és necessari respectar la naturalesa humana, en cada home concret de la nostra societat...
Ara, per tot això, et convido al silenci. A fer un temps de silenci contemplant la creu. Un temps de silenci per a tornar al cor, que és la font d'on neix l'amor fins a l'extrem. Quan ens allunyem del cor, ens allunyem de Déu. Llavors neix la nit, els sobresalts, la desconfiança, el dubte... Quan retornem al cor tot es torna llum, claredat. La nit és clara com el dia. Tota la teva nit es tornarà claredat si retornes al cor.
