L'ANUNCIACIÓ DEL SENYOR

Solemnitat traslladada

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 7,10-14; Sl 39,7-11; He 10,4-10; Lc 1,26-38

«El Fill pren la naturalesa humana per RECONCILIAR i vèncer la divisió. Pren la baixesa de la nostra condició, s'anorrea sense deixar de ser el que era i assumint el que no era: la majestat es revesteix d'humilitat, la força de debilitat, l'eternitat de caducitat. Tot associat a la UNITAT d'un sol Senyor. Donem gràcies a Déu, per la misericòrdia amb la qual ens ha estimat, que ens ressuscita a la vida del Crist, per ser una nova criatura, una nova obra de les seves mans. Reconeix, oh cristià, la teva dignitat, que participes de la naturalesa divina. Recorda't que, arrencat de les tenebres, se t'ofereix la claredat de Déu». (Sant Lleó el Gran, Hom. I per Nadal)

Tenim en les paraules de sant Lleó una resposta, o una llum que ens il·lustra sobre el misteri de l'Encarnació de Déu que avui celebrem.

L'antífona del cant d'entrada diu: «Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». Aquesta voluntat queda clara segons sant Lleó, com també ho posa de relleu sant Pau en els seus escrits: «Reconciliar i vèncer la divisió».

En l'oració-col·lecta demanem: «ja que nosaltres creiem i confessem que el nostre Redemptor és Déu i home, concediu-nos de participar de la seva naturalesa divina».

Això per als Pares de l'Església també és una realitat: Déu s'ha fet home, perquè l'home esdevingui Déu. Un intercanvi de naturaleses. D'aquí les paraules de sant Lleó convidant-nos a reconèixer la nostra dignitat, com a participants de la naturalesa divina. Doctrina usual en els Pares, sobretot els de l'Església d'Orient.

Però tenim una consciència molt feble d'aquesta dignitat nostra. Un camí per despertar aquesta consciència és viure aquest Misteri, viure'l amb el mateix tarannà amb què el viu el Déu encarnat. Si som participants de la seva naturalesa, i tenim l'Esperit de Jesucrist, és clar que hem d'assumir des del que som allò que encara no som.

Tenim una gran dignitat, però no som humils. Ens sentim plens de força, però no assumim la nostra feblesa i la dels altres. Sentim, desitgem viure eternament, però ens falta viure amb més paciència, més esperança, més fe, la nostra vida caduca.

I per damunt de tot no tenim consciència clara de la nostra responsabilitat, com a seguidors d'aquest Déu encarnat, de ser RECONCILIADORS, que és el que ens posarà en el camí de la UNITAT de la nostra vida.

Necessitem dir avui, i cada dia, en escoltar la Paraula de Déu, les paraules de Santa Maria: «Sóc l'esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules».