DIUMENGE V DURANT L'ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Josep M Recasens
Is 58,7-10; Sl 111,4-5.6-7.8a.9 (R.: 4a); 1C 2,1-5; Mt 5,13-16

Germanes, germans,

La taula de la paraula d'aquest diumenge té com a tema i com a terme dominant la llum, amb tota la seva riquesa de simbolisme i que va com puntejant les lectures d'avui. Aquest simbolisme s'aplica al comportament solidari de l'home just, en la primera lectura i en el salm responsorial, i al testimoniatge de la veritat i de la fidelitat a l'ensenyament de Jesús, en l'evangeli. Fins i tot el verset de l'al·leluia que hem cantat, tret de l'evangeli de sant Joan, ens ha recordat les paraules de Jesús proclamant-se ell mateix com la llum del món.

La llum ens permet de veure la realitat i ens ofereix la possibilitat de tenir punts de referència que orientin el nostre domini o control del que ens envolta. La llum ens proporciona també alegria, optimisme i esperança. La llum porta la pau als nostres cors i dissipa els fantasmes dels nostres temors i de les nostres angoixes. La llum fou la primera realitat que Déu creà, segons el llibre del Gènesi, perquè ella hauria de donar la pauta i el sentit de tota la resta de les coses creades. Sense la llum no hi ha vida ni bellesa ni res no té sentit. Sense la llum els nostres ulls perden tota utilitat ja que és ella justament la qui estimula el mecanisme de la visió i dóna relleu als colors i a les formes de les coses. Per contra, la fosca, les tenebres, la nit, són el símbol del dolor, de la tristesa, del pecat, de la incertesa i la inseguretat. De fet, però, la nostra vida ve a ser com una simbiosi d'ambdós contrastos: passem de la llum a la fosca i de la fosca a la llum en forma de mil matisos sovint indefinits i en un vaivé no sempre previsible ni controlable. Però d'alguna manera ens és bo fer el tast d'ambdós moments per tal de fer-nos càrrec de tota la versatilitat que envolta la nostra experiència humana i aprendre a conèixer-nos millor.

Segons aquesta descripció de la llum i de la fosca no ens ha de ser difícil de comprendre què vol dir ser llum en sentit figurat. D'acord amb el text del profeta Isaïes que hem escoltat, ser llum equival a obrir camins d'esperança en aquells que viuen tenallats per la misèria i la necessitat. Ser llum per aquests germans nostres voldrà dir donar-los la possibilitat de poder realitzar-se en la seva dignitat humana, de gaudir d'un espai de llibertat que els permeti de ser ells mateixos, oferir-los una mà amiga i solidària que els faci sentir capaços d'esdevenir persones i de viure com a tals. El profeta Isaïes critica el pur ritualisme desencarnat que no té en compte l'opressió sota la qual gemega la majoria del poble i proposa un acostament més humà i alliberador envers els pobres i indigents. En aquest text tenim expressades anticipadament i de forma clara i contundent les obres de misericòrdia que Jesús proclamarà en el capítol 25 de l'evangeli de sant Mateu: «Veniu, beneïts del meu Pare.... vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu beure...quan em veiéreu despullat, em donàreu vestit», etc. I és que en el judici futur serem jutjats sobre l'amor, sobre la nostra atenció compassiva envers els altres, principalment els més desfavorits. Per tant, ser llum per als altres voldrà dir comunicar-los amor, transmetre'ls allò de més bo i de més ric que emmagatzema el nostre cor, que és aquesta capacitat de ser solidaris amb els més desproveïts, de sentir-los com a germans, de mirar-los amb ulls de bondat i de tendresa i de compartir amb ells tot allò amb què la providència ens ha afavorit. Després d'haver complert amb els germans necessitats, la nostra pregària, el nostre ritu, tindrà un sentit més autèntic, i Déu ens respondrà amb la mateixa actitud benèvola i misericordiosa amb què nosaltres haurem actuat. Déu serà llum radiant en el nostre cor per tal que nosaltres continuem essent llum i vida per als altres. Valdria la pena que donéssim una llegida a l'Exhortació Apostòlica l'Alegria de l'Evangeli, en la qual el Papa Francesc ens alliçona admirablement sobre aquest tema.

El fragment de l'evangeli de sant Mateu que hem proclamat és continuació del Sermó de la Muntanya encetat diumenge passat, i que no vam llegir degut a la celebració de la Presentació del Senyor. Aquest llarg sermó és el primer gran discurs programàtic de Jesús, dels cinc amb què està estructurat l'evangeli de sant Mateu. L'evangelista disposa el seu evangeli en cinc grans discursos que equivalen als cinc llibres del Pentateuc. D'aquesta manera Jesús apareix com el nou Moisès que proclama la Llei Nova del Regne, no ja des del Sinaí, enmig de llamps i trons, sinó des d'un turó suau on tots són alliçonats amb la calidesa d'un missatge nou, proper i intel·ligible per a tothom. En aquest primer bloc de discursos hi ha reunit tot un conjunt d'ensenyaments dispersos de Jesús que encara que semblen dirigits als deixebles en particular tenen un abast universal.

Jesús afirma que som la sal de la terra i la llum del món. La imatge de la sal, com a condiment per donar gust als aliments, aplicada a la missió dels deixebles de Jesús, significa que hem de mantenir amb fidelitat els seus ensenyaments i fer que esdevinguin per als qui els escolten un aliment nutritiu i aprofitable, que els deixi un regust saludable i amb ganes de posar en pràctica la sana doctrina que d'ells es desprèn. El símbol de la llum en aquesta perícopa fa referència al nostre testimoniatge valent i decidit que no s'ha d'avergonyir de proclamar la veritat de l'evangeli ni ha d'amagar la riquesa i la joia del seu missatge salvador. De la mateixa manera que la llum posada en un lloc alt il·lumina tots els presents en aquell lloc, també els cristians hem de ser llum i exemple edificador per als qui tractin amb nosaltres. Així Déu serà glorificat per aquells que es beneficiaran del nostre comportament exemplar.

Vet aquí tot un programa de coherència de vida que demana de nosaltres una actitud atenta i una posta en pràctica decidida de les exigències i de les propostes sempre noves de la paraula de Déu.