2 de febrer de 2014

LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ml 3,1-4; Sl 23,7-10; He 2,14-18; Lc 2,22-40

«Ella, ara, la seva figura entendridora,
fa com si s’ajuntés als nous benaurats
i imperceptiblement, llum amb llum,
fa com si se situés entre ells;
brotà aleshores un resplendor tan gran des del fons
del seu ésser que un àngel, ferit per la seva llum,
cridava enlluernat: qui és aquesta?
I fou un silenci d’admiració».

Un silenci d’admiració quan Santa Maria entrà a la casa del Pare.

Un preciós silenci d’admiració en cadascun de nosaltres tot contemplant aquest misteri de llum i de salvació, que és la Presentació del Senyor al Temple. Perquè, què pot néixer en nosaltres en celebrar aquesta festa de la Presentació de Jesús al Temple, sinó un silenci d’admiració? Un silenci d’admiració perquè és la festa d’un trobament. La festa d’un trobament en una societat de l’enfrontament.

Així ho celebra des d’antic l’església grega, tot recordant el trobament de Simeó i Anna que representen tot Israel. Un trobament que comença ja amb la visió de Zacaries al Temple. Una trobament que viuen els apòstols després de la Resurrecció quan acuden al temple assíduament, lloant Déu.

El profeta Malaquies anuncia aquesta vinguda del Senyor que busca l’home, «arriba el Senyor i entra en el seu temple». És el trobament que es produeix amb el revestiment de la nostra humanitat per part de Déu.

«Déu comparteix la nostra carn i la nostra sang, per eradicar i vèncer la mort. Es fa semblant en tot a nosaltres com a germà, ve a ser sacerdot compassiu».

Ve com a foc i com a llum. Com a llum posa al descobert la nostra feblesa, el nostre pecat, com a foc ens purifica, i ens fa capaços de viure en trobament amb la llum.

Sant Sofroni de Jerusalem, comentant aquesta festa del Trobament, diu: «Que cap de nosaltres no posi obstacles a aquesta llum i es resigni a romandre en la nit, al contrari, avancem tots plens de resplendor. Tots junts sortim al seu encontre plens de la seva llum, i amb l’ancià Simeó acollim aquella llum clara i eterna; imitem l’alegria de Simeó i, com ell, cantem un himne d’acció de gràcies».

Un trobament que s’inicia per Nadal. Déu s’humanitza, perquè l’home es divinitzi, com ensenyen els Sants Pares. Un trobament que continua amb la Presentació, trobament amb Israel, solemnitzat en el trobament amb Simeó, i que es perllongarà durant tota la vida pública de Jesús en una relació molt viva amb el seu poble. I arribarà a la seva plenitud en el trobament amb l’Esperit de Jesús en la Pentecosta. Aquest Esperit que ens porta la santedat i la llum de Déu a la nostra vida, al nostre interior, per a ser temple, casa de Déu.

Potser necessitem aquest silenci d’admiració que va embolcallar Santa Maria, un cop la deixava l’Arcàngel de l’Anunciació. Potser necessitem del silenci d’admiració que s’esdevingué, probablement, immediatament després de baixar sobre el col·legi dels Apòstols aquelles llengües de foc i de llum.

Potser necessitem aquest silenci d’admiració per desvetllar en nosaltres el desig o la nostàlgia del trobament viscut en un altre temps, per despertar aquella enyorança de Job: «quan em trobava en els dies de la meva tardor i Déu, l'amic, em guardava la tenda!» (Jb 29,4).

Hem conegut l’Amor, però necessitem recordar els dies de tardor, dies per a la nostàlgia, com ho eren per a Job. Estem ja en la plenitud del temps. Però l’experiència de l’absència de la llum divina en la nostra vida ens recorda altres temps d’una intimitat més profunda. Absència divina que ens fa adonar d’una absència de desig, o bé que una abundància excessiva de paraules esmorteeixen la nostàlgia o el desig del cor.

Potser necessitem silenciar les nostres paraules per percebre els moviments del cor que és el principi per escoltar la crida del desig. El desig de Déu, de la trobada íntima amb ell.

«Coneixerem la seva presència —ens ensenya sant Bernat— pel moviment del cor. Quan ell s’allunya tot es torna immòbil i insuls com per un cert llanguiment, fins que torna de nou i torna l’escalfor al cor. Un cor que es dilata en el servei».

Un silenci d’admiració per escoltar la Paraula: aquells dies de tardor ...

Un silenci d’admiració, per contemplar la llum en els braços de santa Maria que ve al nostre temple.