DIUMENGE VI DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Sir 15,15-20; Sl 118; 1Co 2,6-10; Mt 5,17-37

Estimats germans i germanes,

Sempre estem davant d’una alternativa: hi ha dos camins. «L’home té al davant la vida i la mort». Difícil elecció? Tenim plenitud i felicitat quan elegim el bé, encara que sigui el camí més difícil i costerut. Tenim mort en vida quan ens deixem portar pel mal que mai acaba de desaparèixer, quan ens deixem atrapar pel que alguns anomenen els atractius del mal. Déu ens ha dotat de discerniment i de llibertat per acceptar voluntàriament el bé. En la tradició bíblica la llei, el manament, no és un obstacle a la llibertat humana, sinó la possibilitat de sortir de les nostres limitacions i reticències. El salmista demana d’entendre la llei del Senyor, els seus manaments, i guardar-ho amb tot el cor. Als qui estimen Déu, Ell els permet de conèixer les coses amb l’ajut del seu Esperit. La fe, les proves superades, la confiança, la fidelitat porten a la maduresa, a la saviesa. La saviesa de la creu, la saviesa de l’amor. L’amor com a camí de llum, de pau interior i de serenitat.

L’evangeli d’avui és mol complex. No és fàcil parlar d’aquest text, més llarg que el comentari que puguem fer. Hi ha molts temes: el compliment de la Llei i dels Profetes, la ira, l’adulteri, el divorci i els juraments. Per a Jesús la Llei és important. Però el lloc central l’ocupa el Regne de Déu, on el Pare cerca obrir-se camí entre nosaltres per tal de fer un món més humà. No és suficient ser un fidel complidor de les normes, això pot fer-nos façanes sense interior. Cal obrir-se a Déu i col·laborar amb Ell per fer una vida més justa i fraterna. No es tracta d’utopies sinó de possibilitats reals. El Papa Francesc parla de la «pedagogia de la santedat», capaç d’adaptar-se al ritme de cada persona. Diu: «Aneu sempre més enllà, vers les coses grans. Poseu en joc la vostra vida pels grans ideals». Aquesta és la proposta que Jesús ens fa, n’estic convençut!

Per això cal escoltar l’ensenyament pràctic de Jesús, que dóna exemples de com la Llei, convertida en norma per al cor, arriba a un sentit més profund, més complet. Citem només, per no allargar-nos, l’imperatiu: «No matis». No és tracta solament de no matar, Jesús ens invita a eliminar dins del cor qualsevol sentiment d’odi. Millor encara, més perfecte, és anar a l’encontre del germà per reconciliar-se amb ell. Ja sabem que és molt difícil per situacions familiars complicades, per prejudicis irracionals, per incompatibilitats de caràcter, per voluntat de domini. És important que els sentiments siguin raonables, i que la raó no sigui freda i sense sentiments. La raó i els sentiments han d’estar conjugats amb la paraula amor. La Llei no mana res que no sigui possible. En últim terme, tot es resumeix en estimar Déu sobre totes les coses i al proïsme com a si mateix. El llarg fragment de l’evangeli d’avui és una repetida invitació a respectar la dignitat del proïsme, del pròxim, d’aquell que es estimat per Déu encara que no ens resulti simpàtic.

Com hem d’actuar, què cal fer? El salm responsorial, que hem cantat, ens dóna la resposta. Fixem-nos, reflexionem-hi, demanem-ho al Senyor en les nostres pregàries, intentem ser-li fidels, confiem en la força del seu Amor que ens transforma. Resumim, per acabar, les pautes de comportament proposades pel salm:

«Conducta irreprensible, seguir la llei del Senyor, guardar el seu pacte, buscar el Senyor amb tot el cor, camins que no es desviïn, contemplar les meravelles del Senyor, entendre la seva llei i guardar-la amb tot el cor. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor!»