SANT ROBERT, SANT ALBERIC I SANT ESTEVE, ABATS DE CISTER

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Sir 44,1.10-15; Sl 149,1-6.9; He 11,1-2.8-16; Mc 10,24-30

Avui fem l’elogi d’aquests homes piadosos, els nostres sants abats Robert, Alberic i Esteve, que han merescut ser considerats per l’Església una referència preciosa per la seva fidelitat a la Paraula. Referència i model en la línia del que hem escoltat de l’Eclesiàstic:

«Homes de bé, una rica herència, fidels a l’aliança, el seu record i la seva glòria no s’esborren, sepultats en pau, perviuen per generacions, el poble elogia la seva saviesa».

Es considera «piadosa» la persona que externament apareix com a molt amiga de devocions, de resos, assenyalada com un «pobre home» o una «pobra dona», un pel ingènua. No és aquesta la consideració de la Sagrada Escriptura, que contempla la persona piadosa com una persona il·lustre que ha viscut la saviesa de l’Escriptura amb els trets que descriu l’Eclesiàstic.

«Homes il·lustres», que ens han deixat una rica herència, no una herència material. L’herència d’uns dons rebuts de Déu, gratuïtament, amb molta generositat. I ells hi van correspondre. I aquesta és l’obra de Déu que nosaltres hem rebut. Aquesta herència la celebrem avui en els nostres sants abats.

Homes il·lustres que ens han llegat una herència espiritual, l’herència d’una fe preciosa que nosaltres estem cridats també a viure, una herència que té una primera referència a Abraham, i que, precisament, en aquesta festa, l’Església ens convida a imitar i a viure com ho van fer els sants Robert, Alberic i Esteve.

Viure la fe. La fe que neix al cor de l’home, que obre a la bellesa i profunditat de la vida. La fe eixampla el cor. O no hi ha fe. La fe dóna una dimensió contemplativa a la nostra vida. El contemplatiu percep que la vida és un procés, on tot parla de Déu. És important viure la vida com un procés, amb el convenciment que hi ha per a nosaltres quelcom de Déu aquí, ara, en aquest precís moment. No és que Déu sigui una caixa de sorpreses, és que la vida és un caminar cap a Déu que fa el camí amb nosaltres, per molt llarg i perillós que sigui.

Veiem aquest dinamisme de la fe en la història d’Abraham: Per la fe «Abraham, cridat per Déu, va obeir ... La fe és posseir anticipadament allò que esperem. Conèixer realitats que encara no veiem». És un do. Abraham surt i viu la vida com un procés, com un camí, corresponent a la crida de Déu. El do de la fe suposa un «copagament»: és un do diví, però cal la resposta humana, treballar amb l’ajuda divina nostre futur, en una col·laboració preciosa amb el Creador.

Però el camí cap a la plenitud de la vida, cap a la plenitud del Regne, té certes condicions: no fem sols el camí, en aquest caminar necessitem tenir cura i manifestar determinats sentiments i actituds molt concretes. És l’ensenyament de l’evangeli d’avui: L’home ric no arriba fins el final. Qui és l’home ric?

El qui es dedica a «acumular» riqueses, prestigi, mèrits.... tot allò que pot encimbellar la persona, proporcionar-li glòria, brillantor o resplendor en aquest món. El ric centra la mirada en si mateix. En el seu «jo». S’esforça per «acumular», per «escombrar» cap a casa. Aquesta actitud fa malbé el camí dels altres. Atempta contra la vida i la seguretat dels altres caminants. L’home ric busca que tot giri al seu voltant. Però Jesús proposa canviar el verb «acumular» pel verb «compartir», compartir la vida del camí, la riquesa, tot tipus de riqueses amb els que l’acompanyen en el camí. És la dimensió del servei, que el mateix Jesús, que no té on reposar el cap en el seu camí, ens ensenya.

Pere pregunta amb preocupació: «Qui pot salvar-se?» Pere era conscient que no estava clara aquesta dimensió del servei, sense la qual ningú pot salvar-se.

Necessitem posar la mirada en Crist, tot la resta és superflu, l’important i decisiu és considerar la fragilitat total de tot el que és humà, excepte la mirada en Crist. Aquest, després, ens fa girar la mirada i el cor cap als companys del camí. Crist és el nostre CAMÍ. Ho va ser per a Abraham. Ho va ser per als nostres sants abats de Cister.