DIUMENGE II DE NADAL

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Sir 24,1-2.8-12; Sl 147; Ef 1,3-6.15-18; Jn 1,1-18

Estimats germans i germanes,

A Nadal manifestem els nostres millors sentiments i estem disposats a superar allò que pertorba la nostra pau. Molts s’han apropat a contemplar i donar un petó al l’Infant Jesús que hi ha a les llars cristianes i a totes les esglésies. Hem escoltat varies vegades el relat del Naixement de Jesús. Així anem donant voltes a la revelació, immensa, inesgotable i sempre nova. Així descobrim què vol dir la Presència de Déu en i entre nosaltres: el seu sentit més profund és descobert per l’estudi, el treball de la indagació, la pregària, l’experiència, el sofriment, la puresa de cor i la maduresa (en paraules d’un monjo de Montserrat).

L’Església ens proposa avui una reflexió. La celebració del Nadal s’acaba i hem de treure conclusions. Les tres lectures d’aquesta Missa són com tres meditacions profundes sobre el misteri de Déu fet home, a través de dues metàfores: la Saviesa i la Paraula de Déu, presents entre nosaltres per Jesucrist. Acabem d’escoltar l’anomenat "pròleg" de l’Evangeli de Joan. Parteix de la existència eterna de Jesucrist, des de sempre, al costat de Déu, amb qui s’identifica, i contempla la seva sorprenent vinguda al món. Aquest himne poètic es recrea en la figura de Jesucrist, veritable centre d’atenció i descrit amb diverses imatges. Jesús vingut al món és la Paraula de Déu. Paraula creadora, donadora de Vida i salvadora. Jesús es presentat com la Llum veritable, que en venir al món il·lumina tots els homes i dones; i com la Saviesa de Déu, que ens ensenya el seu coneixement. Aquesta saviesa de Déu amara el cor i l’omple de pau, transforma la vida i fa veure una dimensió nova i més profunda.

Un aspecte que crida aviat l’atenció és que la presència del Fill de Déu en el món no ha produït un entusiasme universal, sinó que ha trobat un rebuig notable. Tanmateix l’accent està posat en la meravella de l’Encarnació i en la grandesa dels dons que la humanitat rep amb la vinguda de Crist. Ell és la BONA NOTICIA que avui el nostre món continua necessitant. Jesús és la resposta de Déu als nostres anhels. Les persones, conscient o inconscientment, cerquem Déu. Potser alguns donin altres noms a aquesta recerca. Les circumstàncies i situacions històriques són diferents; però l’ésser humà té sempre les mateixes preocupacions, anhels i desitjos.

Volem sentir-nos realitzats i lliures, volem conèixer i conduir la nostra vida. Amb l’Encarnació de Jesucrist, Déu es fa present enmig nostre, per parlar-nos a nosaltres d’Ell mateix i per indicar-nos el camí pel qual podrem arribar a Ell. En el Nen Jesús, Déu no solament ens parla, sinó que ens cerca. Nadal és la celebració d’aquest encontre d’amor. Crist no habita només en un temple material, sinó que habita i viu sobretot en els cors dels qui l’han acollit.

Podem recordar la segona lectura. L’apòstol Pau, amb un to d’agraïment i de pregària, demana a Déu que els creients creixin en la veritable comprensió de la realitat de Déu. Pau coneix molt bé, per pròpia experiència, els sorprenents camins de la fe. Demana a Déu: «dons espirituals, comprensió profunda, coneixement de la veritat, il·luminació del cor, plenitud de l’esperança». Demanem-ho també nosaltres! Quina és la nostra actitud, i la nostra fe? Contemplem Jesús al Pessebre, el seguim i l’escoltem nosaltres, pelegrins assedegats d’Aigua Viva? L’acompanyem al Calvari, com Maria? Segons «La joia de l’Evangeli» del Papa Francesc: «Maria és la qui sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pocs bolquers i una muntanya de tendresa... Cada vegada que mirem Maria tornem a creure en l’aspecte revolucionari de la tendresa i l’afecte. En ella veiem que la humilitat i la tendresa no són virtuts dels febles sinó dels forts» (286, 288). Per tal que sigui així demanem-ho al Senyor, tal com diu l’oració col·lecta: «¡Manifesteu-vos a tots els pobles, Senyor, amb l’esclat de la vostra Llum!»