19 de gener de 2014

DIUMENGE II DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Is 49,3.5-6; 1C 1,1-3; Jo 1,29-34

El pla de Déu, que havia comunicat al seu poble, al seu servent Israel, no comprenia només fer tornar els supervivents d’Israel, restablir les seves tribus, sinó que el pla de Déu, aquell que havia estat amagat i que, en Jesucrist, ara s’ha revelat, comprèn tots els pobles, comprèn fer arribar la seva salvació d’un cap a l’altre de la terra. Per això, el Messies d’Israel és, alhora, llum de tots els pobles i aquest és Jesucrist, el Senyor. Joan Baptista reconegué que Jesucrist era el qui s’havia de manifestar a Israel i el qui havia de prendre damunt seu el pecat del món. Joan es fa així portaveu de tot l’Antic Testament reconeguent Jesús com el Messies esperat d’Israel i el Salvador de tots els homes i dones de la terra.

Manifestar-se a Israel, il·luminar tots els pobles, prendre damunt seu el pecat del món. Aquestes són les característiques principals de la missió de Jesús entre nosaltres. Jesucrist ha vingut per salvar-nos, per salvar-nos a tots. Per tal de realitzar aquesta missió, tant entre els seus contemporanis com entre els qui l’havien precedit i els qui hem arribat després, tant entre els del seu poble com entre els de tots els pobles de la terra, Jesús va rebre l’Esperit Sant, aquell Esperit que bufa on vol i quan vol. En efecte, Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: “Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant”». Jesús, però, no rep l’Esperit per a ell sol, no el rep només per tal que Joan el pugui identificar com l’anyell de Déu. Quan Jesús rep l’Esperit, aquest s’acostuma, com diuen els Pares, a conviure amb la humanitat, s’hi adapta: en Jesús, l’Esperit Sant aprèn, per dir-ho d’alguna manera, a estar-se amb l’home per tal de poder venir a fer-hi estada. Jesús rep l’Esperit per poder-lo donar als homes: per poder batejar amb l’Esperit Sant, per poder expirar-lo en el moment de morir. En efecte, quan Crist mor a la creu, expira i dóna els seu Esperit. Crist ha vingut al món per salvar-lo: ha vingut per portar damunt seu el pecat del món i per il·luminar tots els pobles de la terra i per tal de poder redimir tots els homes donarà la seva vida morint a la creu. Però morint, vessarà el seu Esperit sobre els seus deixebles per tal que aquests portin la seva salvació a tots els pobles de la terra, batejant tots els homes amb l’Esperit Sant. L’Esperit és, doncs, la garantia de la universalitat de la missió de Jesús, la garantia de la universalitat de la salvació que Déu ens ofereix, la garantia de la universalitat del pla de Déu, que estava amagat i ara s’ha revelat.

Si la missió de Crist és una, si l’Esperit és un, si el pla de Déu és un, també una és la seva Església, perquè un és el baptisme i una és la missió confiada als deixebles d’anar per tot el món i batejar tots els homes en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Si la unitat del pla salvador de Déu és tant clara, per què els cristians, els qui ens considerem deixebles del Crist, ens presentem dividits? La divisió dels deixebles de Jesús és l’escàndol més gran de cara a la missió universal de salvar i il·luminar tots els homes. Com s’ha de creure el missatge de Jesús si els qui el portem no hem sigut capaços de mantenir almenys la unitat? Em sembla que no mantenim la unitat perquè no escoltem l’Esperit, perquè no som dòcils a les seves inspiracions, perquè en darrer terme ens escoltem més a nosaltres mateixos i als nostres interessos que no pas a l’Esperit del Senyor que reposa damunt nostre. Això val tant entre les esglésies com dins de l’Església: si preferim escoltar-nos que escoltar les múltiples manifestacions de l’Esperit, mai serem ferment d’unitat. I la unitat també depèn de nosaltres, perquè, certament Crist fou batejat per tal que l’Esperit s’adaptés a la humanitat i pogués ser donat a tots els homes i l’Esperit s’ha adaptat a nosaltres: aquest és el fonament diví de la unitat de l’Església. Nosaltres, però, ens hem adaptat a l’Esperit que ens ha estat donat? En aquesta setmana que preguem per la unitat dels cristians, demanem sobretot al Senyor que ens faci dòcils al seu Esperit Sant, per contribuir positivament a la tant anhelada unitat dels cristians.