EPIFANIA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 60,1-6; Sl 71; Ef 3,2-3.5-6; Mt 2,1-12

En la seva al·locució de principi de l’any, el Papa Francesc va fer al·lusió a una carta que havia rebut d’una persona que li preguntava què estava succeint en el cor de l’home. Una pregunta que el Papa va fer seva per preguntar-se dues vegades durant la seva intervenció i repetir: «ja és hora d’aturar la violència, la guerra...»

Potser la resposta la trobem en la carta de sant Pau als Efesis quan parla del «secret de Déu». En què consisteix aquest secret?

«El secret és aquest: que des d'ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa». Tots els pobles.

Si ens creiem aquesta paraula, quin sentit tenen les guerres, les crisis econòmiques, la violència?... Quanta tragèdia i quanta misèria en aquest camí de la vida! La causa de tot això la trobem en gran part en l’afany pels diners, que està podrint la societat amb una corrupció que s’estén a tots els nivells i latituds. Quan tots tenim consignada la nostra part d’herència en el Llibre de la Vida. Però l’oblidem.

Els Sants Pares comenten el misteri de l’Encarnació de Déu com un viatge de Déu a la humanitat, per ensenyar a l’home que la seva vida és també un viatge, però en sentit contrari: de la humanitat cap a Déu. L’evangeli d’avui, en aquesta solemnitat de l’Epifania, que és la festa de Nadal a l’Orient, posa de relleu això mateix: la vida és un viatge. El viatge dels Mags és tot un emblema del que és la vida cristiana, quan es contempla com un allunyament de Déu, i un seguiment i recerca d’aquest Déu. La vida de l’home és un viatge, és un pelegrinatge mitjançant el qual portem a la Jerusalem celestial les riqueses de les nacions.

Som pelegrins en el camí d’aquesta vida, a la recerca del rei que ha nascut. Som pelegrins que caminem embolcallats en tenebres i foscors, però pelegrins que ens acostem a la llum, que caminem amb la nostàlgia de l’albada radiant, amb el desig de la llum que ja va començar a brillar amb l’estrella.

I en el camí «els Mags pregunten, on és el rei que ha nascut? Hem vist la seva estrella i venim a adorar-lo». Però no sempre la llum és ben rebuda; moltes vegades la llum porta molt neguit i preferim les tenebres, la foscor. En aquella Jerusalem on pregunten els Mags no hi ha la veritable inquietud de la llum que il·lumina per caminar, però els Mags aprofiten els petits indicis que reben i es desvetlla més en ells el desig de recerca i d’encontre. Quan es comença a encendre la llum del Naixement, a Jerusalem la fredor dels sacerdots i les preocupacions de poder d’Herodes apaguen aquestes primeres i esperançadores llums. Es quedaren sense concert de Nadal. Estan en la ignorància del secret de Déu.

Els Mags continuen la seva ruta i l’estrella creix en el seu fulgor, l’estrella els posa una llum radiant en el camí fins aturar-se al lloc on hi havia el Rei nounat. L’estrella sobre el portal s’apagarà, perquè ja tot és ple de la llum del Senyor, la llum del món. A Betlem sí que hi ha concert de Nadal. Aquí comença el veritable himne de l’alegria. Primer van ser els pastors, ara els Mags...

I tu, i jo, i nosaltres? Ens unim a aquest concert? Coneixem el secret de Déu? Mira al teu cor i escolta el que ell et diu. Som pelegrins, tots els homes i dones d’aquest segle estem en el camí. «Molts vindran» diu l’Escriptura. El secret de Déu revelat ens diu que vindran tots els pobles. Aquesta festa d’Epifania que ens parla de la revelació de Déu a tots els pobles, ens confirma l’universalisme de la salvació que Déu ofereix a tots els pobles.

«On és el Rei que ha nascut» per a tots els pobles? També ens ho pregunten avui. Podem tenir la resposta freda dels sacerdots de Jerusalem, o la preocupació d’Herodes. O bé podem recollir els indicis que trobem, i fer camí amb tots els pobles al seu encontre.

Però això sí, no ho oblidem: preguntem-nos si coneixem el secret de Déu. La resposta, si és autèntica, prové sempre d’un cor eixamplat.