LA SAGRADA FAMÍLIA DE JESÚS, MARIA I JOSEP (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Josep M Recasens
Sir 3,2-6.12-14; Sl 127,1-2.3.4-5 (R.: 1); Col 3,12-21; Mt 2,13-15.19-23

Germanes, germans,

Dins el marc de l’Octava de Nadal, l’Església ens invita a contemplar avui amb veneració i admiració la Sagrada Família de Natzaret, una família tota singular, sens dubte, donat que el Fill és fruit d’un engendrament diví, la mare és alhora verge i el pare té un paper protector i nutrici, però tots tres, Jesús, Maria i Josep constitueixen una autèntica família en una convivència d’amor i de col·laboració mútues. I en aquest sentit són un model únic per a totes les famílies d’ahir, d’avui i de sempre. Jesús se sotmet en tot a Maria i a Josep, Maria és la mestressa de la llar que d’una manera senzilla i delicada s’ocupa de totes les feines domèstiques. Josep, tot exercint el seu ofici d’artesà aporta a la petita família el sosteniment perquè no li manqui el necessari. Estic retratant un quadre familiar d’allò més simple en un context pobre de fa més de dos mil anys i en un indret de la Galilea palestinenca on els mitjans de vida eren força migrats. Vull dir amb això que tot i tractant-se d’una família privilegiada i protegida per Déu, no se li va evitar ni escatimar cap mena de carència ni de maldecaps.

L’evangelista Mateu, en el fragment escollit per la missa d’aquest cicle, ens ofereix un escenari singular on ja des dels primers dies de la seva existència, Jesús, amb la seva mare i sant Josep, es van veure forçats a emigrar a Egipte per tal de fugir de la persecució d’Herodes. I aquí ens ve aquella bucòlica imatge tan repetida de la Verge Maria i el Nen Jesús muntats dalt d’una somera guiada per sant Josep, a peu davant la sagrada comitiva. No perdem de vista, per altra banda, que Mateu veu en Jesús el nou Moisès salvat de la ira furibunda d’Herodes, com un nou Faraó, i que ha d’experimentar l’emigració en terra pagana, justament a Egipte, lloc d’esclavatge i opressió per a l’antic poble d’Israel. I és que d’alguna manera Jesús encarna també el nou Israel a l’exili. I tot aquest anar i venir va precedit providencialment per l’aparició en somnis de l’àngel del Senyor. Per tres vegades l’àngel del Senyor vetlla per la situació dels nostres tres sagrats personatges. I sempre és Josep l’agraciat d’aquest avís del cel, ja que és ell qui ha de vetllar pel nen i la seva mare, tal com ho indica l’evangelista per tres vegades. Mateu és jueu d’origen i a través d’aquestes comunicacions divines ens porta el record de les revelacions en somnis que trobem sovint en l’Antic Testament: per exemple Jacob, Josep o Daniel. Déu no es deixa veure directament però es fa pressentir en la serenor de la nit a través dels somnis.

La Sagrada Família féu, doncs, experiència d’una vida nòmada, com el poble d’Israel, una vida de privacions i d’inconvenients de tota mena, una vida, però, sempre atenta a les insinuacions divines i a la seva voluntat, que en el fons és el que volen donar a entendre aquestes visions en somnis, i Josep a porta a terme promptament i sense vacil·lar les indicacions del cel. Josep és l’home dòcil als manaments divins i exerceix responsablement el seu paper de pare i espòs sense cap mena de queixa ni retard.

Quan intentem aplicar aquest paradigma familiar al quadre que viuen les famílies avui dia, se’ns pot tatxar d’idealistes, de desfasats o fins i tot d’excessivament romàntics. Reconec que la distància dels anys ens pot fer semblar que el model no ens serveix de gaire donat el context i el ritme de vida tan diferents i tan allunyats de les respectives realitats. La família, aquesta cèl·lula del cos i del teixit social, avui tan vulnerable i tan manipulable, presenta unes característiques tan complexes i tan multidimensionals que aquests darrers decennis han pres proporcions insospitades. En una societat permissiva, relativista i desestabilitzada per força la cèl·lula familiar s’ha de veure també afectada en el seu nucli. A més, davant una pèrdua general dels valors tradicionals, tan qüestionats i fins menyspreats avui dia, tot indica que estem entrant en una època amb un nou model familiar que té molt poc a veure amb el que hem viscut fins recentment.

Justament el papa Francesc, conscient d’aquesta realitat que ens toca de viure, ha convocat un nou sínode de bisbes per tractar el tema de la família amb una àmplia enquesta prèvia feta a tots els bisbes del món per tal de concretar la temàtica que hauran de treballar els bisbes presents en el sínode que tindrà lloc al Vaticà del 5 al 19 d’octubre de l’any vinent. Esperem, amb una certa urgència, decisions encertades d’aquesta àmplia reunió eclesial per tal que es donin solucions satisfactòries a tants casos de persones que viuen en la pròpia carn càrregues difícils d’assumir i problemes de consciència que els mantenen en autèntics atzucacs. Pensem concretament en els separats o divorciats tornats a casar o simplement ajuntats. Voldríem que l’Església els mostrés a tots el seu rostre misericordiós de mare i no els negués una pertinença ben plena en la gran família de Déu. Sobre molts d’ells pesa fins i tot el sentiment angoixós de sentir-se com condemnats en vida quan la seva situació és sobretot fruit de febleses i incapacitats humanes per fer front a greus conflictes molt sovint insolubles.

Mentrestant, nosaltres, amb esperit de fe, contemplem la icona admirable més que imitable de la Sagrada Família de Natzaret i mirem de fer nostra la dòcil obediència de l’Infant Jesús en la precarietat i en la pobresa d’una família de treballadors. Contemplem la senzillesa i la discreció de la Santa Mare, amatent a tots els detalls de la vida domèstica i als designis de Déu sobre la seva vida, i imitem el zel decidit de sant Josep, que amb un silenci fecund porta a terme el seu paper de pare de família amb una abnegació i un encert ben bé heroics. Que la Sagrada Família de Natzaret vetlli per l’Església, la gran família de Déu que abraça tots els creients d’orient i d’occident, del nord i del sud. I que tingui també cura de les nostres famílies i comunitats i de totes les famílies d’arreu del món, per tal que per la seva intercessió totpoderosa s’aconsegueixi una harmoniosa convivència en la pau i l’amor sincers en un món trasbalsat i sense propostes vàlides ni fiables.